Imperial Tàrraco

L'any 218. a.n.e, els romans van crear el seu primer assentament estable a la Península Ibèrica, que rep el seu nom del flumen Iberus o riu Ebre.
A la vora o sobre un assentament íber anomenat Kasse o Kesse, els romans van crear un campament militar, amb la típica planta rectangular, per tallar els atacs cartaginesos en la segona Guerra Púnica.
Tàrraco es va convertir en un assentament permanent i els romans van fer les construccions típiques de la seua arquitectura. A la part alta de la ciutat van construïr el temple, situat baix l'actual catedral gòtica.
Més a baix hi havia el fórum de la colònia o fòrum provincial; curiosament a la seua vora hi havia el circ -el que actualment seria un hipódrom -quan normalment aquest era construït a les afores i, extramurs trobàvem la zona d'habitages, de la qual pràcticament res queda conservat.
Fóra de la ciutat hi ha el Camp de Mart, on s'entrenaven els gladiadors per les seues lluites, l'amfiteatre i el Fòrum local a més d'importants centres com la necropoli o el Pont del diable.
El aqüeducte o Pont del diable rep aquest nom perquè conta la llegenda que -tenint en compte el seu difícil accés- només podia ser obra del mateix satanàs.



Llegendes a part, Tarragona conserva el millor circ romà del món, això sí, amb uns retocs a l'època medieval; un amfiteatre on es conserva gran part d'una basílica paleocristiana (s'observa la planta a la foto)i moltes restes romanes.
No obstant cal recordar que Tàrraco no només va ser la capital de la Hispania Citerior, sinò que des d'aquest punt els romans van dirigir tota la campanya per conquerir Hispania.

València gótica

València va ser conquerida als musulmans per Jaume I d'Aragó l'any 1238 i repoblada per catalans i aragonesos (per molt que a més d'un li pese).
Per la seua situació estratègica València, antiga Valentia romana, va passar a ser capital del Regne de València. Un regne independent que compartia monarca amb Aragó, qui a la vegada era compte de Barcelona i de diversos comptats catalans (Catalunya mai va ser un regne).
La nova capital necessitava de nous edificis civils i religiosos d'acord en l'època que acabava d'encetar la ciutat. Així doncs es van construïr importants edificis com la Llotja dels Mercaders (Actualment Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) o el Palau de Benicarló, es van crear així mateix edificis com la Catedral i altres capelles de caràcter religiós i es van reformar les muralles de la ciutat amb portes d'estil gòtic tardà (segles XV i XVI).



No obstant la majestuositat d'una catedral gòtica -amb retocs barrocs- i d'altres edificis religiosos singulars; el principal atractiu del cas antic de València és el seu gòtic civil, possiblement el més important de l'estat espanyol, i un dels de major rellevància a nivell europeu (i, per tant mundial) després del gótic civil d'algunes ciutats belgues.
València va passar a ser, durant els primers segles després de la seua conquesta per part de Jaume I el conqueridor un important mercat del Mediterrani.

Barcelona per a no turistes(1): Sant Andreu de Palomar

Com ja diu l'enunciat, aquest no és un barri massa freqüentat per turistes. Situat a la zona nord de la ciutat el barri de Sant Andreu de Palomar és un barri tradicionalment obrer que fins a finals del segle XIX era un municipi independent.Un municipi que l'any 1897 va ser incorporat a Barcvelona en contra de la seua voluntat però que avui està orgullós de ser una barri obrer de capital importància per a la ciutat.
El centre comercial La Maquinista i l'estació de trens Sant Andreu-Comptal són els dos espais que vertebren l'economia del barri. Allí trobem una esglèsia, la de Sant Andreu (detall a la foto) com a principal atractiu monumental i el modernista bar Versalles com a establiment típic per prendre un cafè.
Potser el major encant d'aquest barri que no té grans conjunts monumentals és la seua gent. El barri compta actualment amb aproximadament 50.000 habitants, aundreuencs, que tot i les reivindicacions històriques (alguns volen que Sant Andreu torne a ser municipi), fan d'aquest un dels barris més tranquils de la ciutat.
El mercat, petit, de barri, en una plaça petita que alberga poca cosa més que aquest edifici és freqüentat per la gent del barri que hi segueix fent les compres a les botiguetes locals més que a les grans superfícies.
En definitiva, ens trobem en un petit poble dins de la gran ciutat que és Barcelona; un lloc tranquil a prop del centre de Barcelona.

Belchite

Belchite seria un poble més de Zaragoza si no fos pel que va passar allí entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de l'any 1937.

El poble, capital de la comarca anomenada Campo de Belchite, va ser un nucli especialment castigat per la Guerra i un bombardeig va arrasar el poble sense deixar una sola casa en peu.

Els seus habitants van decidir abandonar el que des d'aquell moment s'anomena el Pueblo Viejo i construir un nou Belchitea escasos metres de l'anterior nucli. El nucli poblacional vell o Pueblo Viejo es conserva tal i com va quedar després de la batalla amb les restauracions necessàries perque no hi hagi més enderrocs i es mantinga com va quedar després de la batalla. De gran interès són les restes de parets múdejars de l'esglèsia i altres edificis del Pueblo Viejo mig derruides pels bombardeigs.

El Pueblo Nuevo , on es concentra la població (aproximadament 1500 habitants) de Belchite, té òbviament poc interès patrimonial en tractar-se d'un poble de nova construcció.

De gran interès per als ecologistes i naturòlegs és la reserva ornitològica de El Planerón, situada a escasos metres del nucli poblacional.

Dins de la mateixa comarca i a escasos quilòmetres trobem el poble de Fuendetodos, on va nèixer Francisco de Goya y Lucientes i on es conserva com a principal espai d'interès turístic la seua casa natal.

La comarca està a uns 50 km al sud de Zaragoza, allunyant-se del Ebre i apropant-se a la Província de Teruel (Híjar està molt a prop), la qual cosa fa que el clima siga molt sec i claurós al estiu, i fred a l'hivern.

Lourdes

Situada al peu nord dels Pirineus, Lourdes era fins a mitjans del xegle XIX una petita aldea de pastors analfabets desconeguda per la majoria de francesos.

La llegenda conta que l'any 1858, quan Europa es barallava per si era catòlica o laica, es va apareixer la verge Maria a una noia del poble. L'església va acabar per confirmar l'aparició i va declarar aquestes terres com a sagrades, la qual cosa va propiciar peregrinacions de grups catòlics que encara persisteixen avui en dia.

El santuari de Lourdes, així com el poble són avui en dia un centre comercial on es poden comprar tot tipus de souvenirs amb la figura de la verge.

Pel que fa el patrimoni, el santuari és d'estil neogótic però construit al segle XIX. Destaca també el castell, situat a escasos metres del santuari i del poble; data del segle XIV amb una restauració del s.XVI i era la residència dels Comptes de Bigorre, senyors de aquestes terres.

Tradicionalment occitana la ciutat està situada al departament de Midi-pirenées prop de nuclis més importants com Pau, Tarbes o Bagnères de Bigorre i està banyada pel riu Gave.

Benicàssim

Conegut especialment per el FIB (Festival Internacional de Benicàssim) i per les seues platges, Benicàssim és unj dels nuclis pioners del tursime de sol i platja al País Valencià.

Situat a la proximitat de nuclis com Castelló, Vila-real dels Infants o l'Alcora, la importància de la ceràmica és menor en aquesta població dedicada quasi esclusivament als serveis.

Al seu terme trobem un monestir de monjos carmelites, a la zona del Dessert de les Palmes, que produeixen el famòs licor Carmelitano. El monestir és un dels millor conservats del País Valencià i de gran valor històrico-artístic.

També trobem a la mateixa zona del Dessert de Les Palmes les restes del castell de Montornés, un castell d'origen musulmà construït al segle X sobre restes romanes.

Al mateix centre de la ciutat, proper a la costa s'alça la Torre de Sant Vicent, una torre d'estil renaixentista elevada sobre un promontori de la costa per tal de vigilar i evitar atacs de pirateria, bastant freqüents en aquells temps.

Tot i això, i encara que el Dessert de les Palmes és a dia d'avui un lloc d'escapada per a molts castellonencs, el principal valor de Benicàssim segueixen sent les seues platges i , especialment el Festival Internacional de Rock de Benicàssim, conegut com el FIB. Encara que molts veïns han protestat els darrers anys per tal de desplaçar o, fins i tot anul·lar aquest festival per les nombroses molèsties ocasionades als veïns durant la setmana en què es realitza el mateix (sorolls, i brutícia) s'ha de reconèixer els beneficis a nivell econòmic i publicitari que aquest ha proporcionat a la ciutat .

Charleroi

Charleroi, situada uns 60 Quilòmetres al sud de Brussel·les i al cor de Valònia, és la capital d'aquesta regió francófona de Bélgica.

Tot i que a nivell patrimonial i econòmic la seua importància és menor que la d'altres ciutats belgues com Bruges o Antwerpen (Anvers), Charleroi és una ciutat de rellevant importància per al país.

El segon aeroport més important de Bèlgica està situat a aquesta ciutat, a més el transport fluvial és d'una gran importància aquí. Charleroi a més s'ha convertit en un nucli de contacte entre la zona neerlandesa (Flandes, Brussel·les i Holanda ) amb França . La qual cosa garanteix bones comunicacions amb París i Londres (TGV), Brusel·les i Amsterdam amb transport ferroviari i terrestre, excelents comunicacions aèries amb Europa i el Magrib i una important xarxa de transport fluvial.

Ciutat comercial, es tracta d'un lloc de pas. Valònia té menys història que Flandes i les vinculacions amb Espanya són menors, però l'amabilitat de la seua gent i la seua situació geogràfica en un lloc estratègic fa d'aquest un lloc especial.

Aquí també la cervesa i el xocolate conviuen amb els musclos i les patates fregides, però conserva totalment la seua identitat francofona i belga; pocs kebaps i restaurants asiàtics. L'Sporting Charleroi és un dels elements que genera turisme. No ens deu sorprendre que un equip de futbol que acostuma a jugar campionats europeus de primer nivell sigui un emblema de la ciutat, no és el primer cas, però l'spiro amb el museu del futbol i les seus botigues (a l'estil FCB) és un dels llocs més visitats de la ciutat.

Cases del s. XIX i primers anys del XX (com les de la foto) constitueixen l'urbanisme del centre de la ciutat .