Imperial Tàrraco

L'any 218. a.n.e, els romans van crear el seu primer assentament estable a la Península Ibèrica, que rep el seu nom del flumen Iberus o riu Ebre.
A la vora o sobre un assentament íber anomenat Kasse o Kesse, els romans van crear un campament militar, amb la típica planta rectangular, per tallar els atacs cartaginesos en la segona Guerra Púnica.
Tàrraco es va convertir en un assentament permanent i els romans van fer les construccions típiques de la seua arquitectura. A la part alta de la ciutat van construïr el temple, situat baix l'actual catedral gòtica.
Més a baix hi havia el fórum de la colònia o fòrum provincial; curiosament a la seua vora hi havia el circ -el que actualment seria un hipódrom -quan normalment aquest era construït a les afores i, extramurs trobàvem la zona d'habitages, de la qual pràcticament res queda conservat.
Fóra de la ciutat hi ha el Camp de Mart, on s'entrenaven els gladiadors per les seues lluites, l'amfiteatre i el Fòrum local a més d'importants centres com la necropoli o el Pont del diable.
El aqüeducte o Pont del diable rep aquest nom perquè conta la llegenda que -tenint en compte el seu difícil accés- només podia ser obra del mateix satanàs.



Llegendes a part, Tarragona conserva el millor circ romà del món, això sí, amb uns retocs a l'època medieval; un amfiteatre on es conserva gran part d'una basílica paleocristiana (s'observa la planta a la foto)i moltes restes romanes.
No obstant cal recordar que Tàrraco no només va ser la capital de la Hispania Citerior, sinò que des d'aquest punt els romans van dirigir tota la campanya per conquerir Hispania.

València gótica

València va ser conquerida als musulmans per Jaume I d'Aragó l'any 1238 i repoblada per catalans i aragonesos (per molt que a més d'un li pese).
Per la seua situació estratègica València, antiga Valentia romana, va passar a ser capital del Regne de València. Un regne independent que compartia monarca amb Aragó, qui a la vegada era compte de Barcelona i de diversos comptats catalans (Catalunya mai va ser un regne).
La nova capital necessitava de nous edificis civils i religiosos d'acord en l'època que acabava d'encetar la ciutat. Així doncs es van construïr importants edificis com la Llotja dels Mercaders (Actualment Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) o el Palau de Benicarló, es van crear així mateix edificis com la Catedral i altres capelles de caràcter religiós i es van reformar les muralles de la ciutat amb portes d'estil gòtic tardà (segles XV i XVI).



No obstant la majestuositat d'una catedral gòtica -amb retocs barrocs- i d'altres edificis religiosos singulars; el principal atractiu del cas antic de València és el seu gòtic civil, possiblement el més important de l'estat espanyol, i un dels de major rellevància a nivell europeu (i, per tant mundial) després del gótic civil d'algunes ciutats belgues.
València va passar a ser, durant els primers segles després de la seua conquesta per part de Jaume I el conqueridor un important mercat del Mediterrani.