Modernisme valencià

Tot i no tindre la importància turística que té el modernisme català ni l'art nouveau a determinsdes regions centre-europees, el País Valencià compta amb un important grup d'edificis modernistes.

Potser un dels més coneguts siga l'estació de tren València-estació del Nord- a la foto-que compta amb una façana colorista on predomina el groc i un àliga a la entrada principal. A la zona de taquilles es poden veure mosaics coloristes sobre parets folrades de fustes nobles i unes làmpares de disseny bastant originals.

No obstant, al conjunt del territori valencià trobvem importants edificis civils d'aquest estil, especialment a nuclis importants com Benicarló, Alcoi, Novelda, Castelló o Sueca.

El modernisme valencià, molt més modest pel que fa estructures que el català en alguns casos, - no trobem arquitectes modernistes de la talla d'Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Muntaner- destaca pel color i la seua senzillesa. Una senzillesa que el fa atractiu i alhora evita edificis amb excesiva sobrecàrrega.

El modernisme valencià però segueix la tendència general d'aquest estili evita una continuïtat recta, la recta no existeix a la natura i l'arquitectura ha d'imitar-la a la natura.

Molts d'aquest edificis són dús públic com el Centre de la tercera Edat de Sueca o la ja esmenada Estació de València-Nord, però d'altres com la casa Bosch de Benicarló - a la foto- són edificis privats que reben el nom de la família que originàriament era propietària d'aquest edifici, tal com passa a edificis modernistes de Reus o Barcelona.

La casa Bosch de Benicarló, per exemple, pertany des de fa uns quants anys a Bancaixa, que té una oficina a la planta baixa.

Formes irregulars, colors variats, mosaics, utilització de ferro forjat són algunes de les principals característiques d'aquest estil arquitectònic que abunda també a la Comunitat Valenciana, tot i que no s'ha explotat massa turísticament per diverses dificultats.

Per una banda, com ja hem dit l'administració es troba amb el problema que en alguns casos els edificsi són privats, i per tant, le propietat privada els limita la visita als mateixos. Per una altra, els edificis que són d'ús públic en moltes ocasions encara són utilitzats i una visita turística perjudca el benestar dels usuaris.

Snowdon

Al nord del País de Gales, a la zona més septentrional del Mar d'Irlanda trobem el Parc Natural de Snowdonia.

Es tracta d'una zona rural de gran bellesa i envoltada de volcans inactius i d'antigues mines de carbó, unes mines que van ser un punt clau per al desenvolupament de la Revolució Industrial.

Les ciutats industrials de Liverpool i Manchester, queden a escasa distància d'aquí. Aquest factor va ser decisiu per al desenvolupament industrial de la zona: carbó i metall a prop de dos nuclis poblacionals importants afavoririen el naixement de la indústria metalúrgica moderna.

El pastoreig d'ovelles és un actiu important també de la zona i la llana era comprada per industrials de les ja anomenades ciutats de Liverpool i Manchester. Aquesta activitat ramadera segueix tenint una importància relativa a aquesta zona, però ha anat poc a poc perdent poder amb les crisis industrials del segle XX.

La seua bellesa paisagística i natural formada per la vegetació abundant, els llacs i les muntanyes es complementa amb petits nuclis poblacionals com Beddgelert - a la foto superior- carregats d'històries i llegendes i que constitueixen un gran atractiu per als urbnites britànics. L'oferta hotelera és molt limitada o gairebé nula, però sempre hi ha alguna casa d'ancians que s'ofereix com Bed & Breakfast a preus assequibles.

Algunes mines de carbó es poden visitar per preus assequibles, també és recomanable fer excursion senderistes -amb algú que conega el terreny-, o anar a pescar igual als llacs com a la mar d'Irlanda.

Per menjar Fish & Chips (Peix i patates). L'esmorzar britànic consta de ou ferrat, salsitxes, tomaquet a la planxa, mongetes, té amb llet i suc de taronja amb o sense cereals. Trobem bones cerveses i algun whiskey, però són millors els de l'altra banda de la mar, els irlandesos.

Es parla normalment galés, ja que les visites fins fa poc eren molt limitades i de gent que tenia molta relació amb la zona, però -els més majors amb esforç- parlen perfectament l'anglès amb accent de Liverpool.

Madrid diabòlic

Madrid és l'únic lloc del món que té en el seu haber una escultura dedicada al dimoni. Es tracta de una escultura de bronze instal·lada a la Plaza de Cuba del Parque del Retiro.

Al Parque del Retiro trobem a més altres monuments com una font dedicada a Alfonso XIII, grans passeigs i zones ajardinades, i edificis d'ús públic com la Casa de las Vacas o el Palacio de Cristal.

Prop del Parque del Retiro trobem la famosa Puerta de Alcalá i uns 500 metres cap a la Gran Vía està la font de la Cibeles. La Plaza de Cibeles i Gran Vía delimiten els barris elitistes de Recoletos i Barrio de Salamanca.

Des de Gran Vía seguint el Carrer de La Montera arribem fins a la Puerta del Sol on trobem l'edifici de l'Ajuntament, conegut especialment per tractar-se del lloc on es retransmiteixen les campanades d'Any Nou.

El conjunt patrimonial de la ciutat no és gran cosa si el comparem amb altres ciutats espanyoles com València, Barcelona, Santiago de Compostela o Burgos, però trobem llocs de cert interès. A més dels ja anomenats trobem el Monasterio de los Jerónimos, el Museo del Prado o la Plaza de España amb el monument a Miguel de Cervantes.

El Museo del Prado té diverses tarifes depenent del dia, hora i les condicions d'estudiant, xiquet, pensionista,etc... La pinacoteca mostra obres de Goya, Velázques i Juan de Ribera especialment, encara que trobem alguna obra menor de Sorolla i de Brueguel el Vell. Entre les obres destacades estan : Los fusilamientos del 2 de Mayo, La Maja desnuda, La Maja vestida i La cargo de los Mamelucos de Francisco de Goya; Las Hilanderas, La fragua de Vulcano i Las meninas de Velázquez i diveros retrats de Carles III pintats per Juan de Ribera
Com a conclusió, cal dir que a diferència d'altres capitals estatals com París i Londres; Madrid no és la única capital cultural de l'estat. Ciutats com València, Barcelona, Sevilla, Salamanca o la mateixa Alcalá de Henares gaudeixen d'una intensa vida cultural que , a vegades té poc que envejar a la de la Madrid.
El turisme de Fires i congressos, així com la capitalitat estatal fan que les seus de diversos organismes es centren a aquesta ciutat: Ministeris, grans empreses i organismes com el Congrés dels Diputats, Parlament i les seus estatals dels principals partits polítics han triat Madrid com a nucli central de les seues activitats en detriment d'altres importants ciutats com Sevilla, Bilbao o Barcelona.

FITUR '09

La fira professional del turisme més gran d'Europa i la segona del món es celebra a Madrid l'última setmana de gener. IFEMA es converteix en la major trobada de professionals i representants d'administracions turístiques d'Europa superant amb creus el saló de Berlín.
La fira consistia en quatre pabellons per a les principals empreses del sector i 8 per a les destinacions. Empreses de la talla de Sol Melià, Adif, Iberia i Iberojet omplien el espai destinat a professionals. Pel que fa els pabellons de destiancions hi ha un destinat a adminsitracions espanyoles i la resta està dividit en espais geogràfics: Americas, Europa, Asia- Pacífic, Orient mitjà i Àfrica.


Durant dos dies aquesta fira està oberta única i exclusivament a professionals que aprofiten l'esdeveniment per a realitzar contactes, vendre el seu producte als T.O. Els polítics es fan la foto amb els empressaris, venent les seues destinacions i fent promoió més o menys important depenent del pressupost.
El cap de setmana IFEMA- Recinte Firal de Madrid on es celebra FITUR-s'omple de visitants que comparteixen el saló amb els professionals: marketing directe.
Els visitants no professionals paguen entrada, els professionals no però han de registrar-se abans d'entrar i presentar acreditació a més de mostrar un document identificatiu.
Especialment interessants van resultar els stands de Korea, Colòmbia i Egipte; països que han fet un gran esforç per vendre el seu producte al client espanyol. D'entre les destinacions locals espanyoles es veu un gran esforç per la Junta de Comunidades de Castella-Lleó, Galícia i en àmbit municipal destacaríem municipis com Benissa o Guadalajara.