Santiago de Compostel·la

La ciutat santa més important d'Europa després de Roma es troba a uns pocs quilòmetres de la frontera espanyola amb Portugal, i molt a prop de la ciutat de A Coruña.

En tractar-se d'una ciutat de clima atlàntic, situada a una vall l'humitat és una constant. Això fa que a més d'estar envoltada de boscos d'eucaliptus, pinars i altres paratges verds, la pedra utilitzada en les principals construccions hagi adquirit amb el temps un color verdós.

El centre neuràlgic de la ciutat és la Praza do Obradoiro -plaça dels picapedrers - que rep aquest nom en honor als treballadors que van copnstruïr la façana barroca a la catedral.

La catedral és d'estil romànic i data del segles IX i X, tot i que com ja hem dit la façana és posterior i d'estil barroc.

Segons la llegenda la catedral es va començar a construïr sobre la tomba del Apòstol Santiago, però el fet és que molt pobablement el cos que es va trobar era el de un bisbe anomenat Cugat (Cucufate en castellà)- hem de tenir en compte que el cos es va trobar al s.IX .

La necessitat de crear un mite religiós per combatir l'islam va potenciar el creixement de llegendes i mites catòlics a l'Europa catòlica. La situació de Santiago a una zona més o menys tranquila d'un àrea en litigi va facilitar l'aparició de llegendes i les peregrinacions van anar creixent amb elles.

Curiosament Santiago ha crescut poc urbanísticament i, tot i ser una ciutat amb un gran patrimoni històrico-artístic i religiós; la capital de Galícia té poc més de 40.000 habitants.

L'Universiat Compostelana, el Palacio de Rajoy -res a veure amb el polític-, el Hostal de los Reyes Católicos, la Rúa do vilar i el Pórtico das Platerias són altres llocs que el visitant no es pot perdre.

De la gastronomia destaquen plats potents com el caldo gallego, empanades de carn i peix, pebrots del Padron, vedella en multitut d'especialitats i regats amb vins de Ribeiro, Albariños i orujo banc.

Chester-Cheshire

Articulada pel riu Dee, Chester va ser possiblement la ciutat romana més nórdica que coneixem, situada al nord-oest d'Anglaterra aquesta ciutat destaca per les seues cases blanques forrades amb vigues fosques.
Es tracta d'una ciutat mitjana amb interessants recursos i digna de ser visitada si un es troba a les ciutats més importants que l'envolten -entenga's Liverpool o Manchester-. La ciutat té els que són probablement les restes romanes més importants de Gran Bretanya, però és coneguda com a bastió de defensa de Gran Bretanya en diferents guerres.
La ciutat és un important nucli turístic -per al turisme intern del Regne Unit- i comercial. Destaquen les cases típiques del centre històric, el pont romà sobre el riu Dee i "the eastgate clock" el que és el segon rellotge més gran del món després del Big Ben de Londres.
El comptat va ser un important nucli de la mineria i la indústria pesada britànica. Cal recordar que estem sobre els Cambrians, a escasos kilòmetres de la frontera amb el País de Gales, del qual en parlaré més endavant.

La Costa Vermella

A escasos quilòmetres de la frontera amb Catalunya, a la banda francesa dels Pirineus trobem la Cote Vermeille, amb la ciutat de Colliure com uns dels seus emblemes.

Un 3% de la població encara parla català; la qual cosa vol dir que la llengua s'ha perdut. No així l'identitat ja que és bastant habitual veure senyeres i altres símbols catalans a la zona.

Aquestes terres van ser catalano-aragoneses fins que es van perdre amb la batalla de Muret, però han mantingut per proximitat un contacte cultural amb Catalunya i Espanya. Cal dir que el lloc més visitat de Colliure després del seu far és la tomba d'Antonio Machado.

La localitat d'Argelers de la Marenda -Argelès sur Mer en francès- és un altre dels nuclis més interessants i freqüentats pels tursites; vil·la tradicionalment marinera, el seu port s'ha anat convertint en un port esportiu on podem trobar iots petits. Les platges que una vegada van servir de camp de refugiats espanyols són ara freqüentades per visitants de l'interior francès i els carrers medievals s'han convertit en un mercat obert.

A pocs quilòmetres d'allà està la Maternitat Suïssa d'Elna; un lloc on una jove adinerada de procedència suïssa , Elisabet Eidenbenz, va ajudar a nàixer als fills de les refugiades espanyoles al Roselló durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.

L'edifici no és de gran interès arquitectònic però s'ha convertit en un lloc de memòria històrica gràcies a algunes de les persones allí nascudes amb la col·laboració dels governs francès i espanyol amb la polèmica "Llei de memòria històrica".

Reus, capital del modernisme

Els de Reus diuen que Antoni Gaudí era reusenc. El fet és que no hi ha dades que ho confirmen; el que sí és cert és que la seua familia provenia de Riudoms. Tot i així Antoni Gaudí va passar la seua infantessa entre Reus i Riudoms.
Un altre dels personatges més importants de la capital del Baix Camp va ser el defensor de la monarquia més important de la nostra història, el general Prim.
Durant el segle XIX la indústria tenia el nucli més important de la província a Reus.
Això implicava que els reusencs eren els més rics de la província i això es va notar en les construccions.
Doménech i Muntaner va ser un dels arquitectes més importants que va treballar a Reus i va dissenyar l'institut psiquiàtric Pere Mata, però hi ha una gran quantitat d'arquitectes modernistes que hi van treballar a la ciutat.
Ara per ara, el comerç i els serveis centren l'economia local després d'una crisi que va deixar malmés el sector de l'agricultura. Especialment important va ser en el seu moment l'avellana de Reus que encara ara gaudeix de la D.O.
Queden indústries importants com Borges, Virginias o Cafés Brasilia que activen l'indústria local.
El Reus deportiu d'hoquei dóna les alegries més importants als veïns de la ciutat; una ciutat enfrentada a la capital Tarragona però que gaudeix alhora de bones rel·lacions amb la ciutat veïna.
Diuen que els reusencs van a la platja de Tarragona i els tarragonins van a comprar a Reus.