Gand o Gent

Quan un arriba a Gent -Gand en francès- en tren, el primer que el sorpren en arribar a l'estació és el gran nombre de bicicletes estacionades al jardí que hi ha al jardí d'en front. Quan va caminant o circulant pels carrers de la ciutat s'adona que aquí les bicicletes ténen preferència als vehicles motoritzats i , en molts casos, als peatons; així mateix resulta increïble per a un espanyol la llargada i el bon estat dels carrils bici.

Per arribar des de l'estació Zuid fins al centre històric és millor prendre el tram o un autobus, ja que es troba a uns 15 minuts a peu des de l'estació.

Arribat al centre històric el viatger es veu sorprés per un cúmul d'edificis d'estil gòtic flamínger típics de la zona.

La catedral, dedicada a Sant Bavó, és de planta basilical amb una sola nau però amb uns amplis i colorits vitralls que permeten l'il·luminació natural de la seu fins i tot en els foscos dies d'hivern.

Trobem així mateix nombroses capelles del mateix estil i castells d'època medieval que conformen un més que interessant nucli històric. Junt amb els edificis religiosos trobem la Universitat, edifici de gran bellesa i d'època també medieval; la torre de l'ajuntament i innombrables museus d'entre els que destaca el d'art contemporani.

Al voltant del centre trobem gran nombre de bar,cerveseries i restaurants junt a botigues de records. La llengua oficial és el neerlandés, però és fàcil moure's amb l'anglès i, a alguns llocs es pot parlar l'espanyol.

Les Ardennes belgues

Aquest territori no acostuma a entrar als paquets turístics que visiten Bélgica, normalment aquests es limiten a incloure la capital -Brusel·les- i les ciutats de Gand (Gent) i Bruges (Brugge), amb un important conjunt arquitectònic d'estil gótic brabançó.

L'Ardenne en singular és una zona muntanyosa que ocupa el sud de Bélgica, que és la que ens ocupa en aquest moment.

Es tracta d'una zona eminentment rural situada a la regió francofona de Wallonie (Valònia en català) i, per tant amb conjunts urbans de poca importància si els comparem amb els de Flandes.

El fet històric més conegut d'aquestes terres és la batalla de les Ardenes que va tindre lloc a la primera Guerra Mundial, en la qual le stropes franceses van reultar derrotades pels alemanys (Agost de 1914).

La zona està poblada per boscos i prats i dedicats en gran part a la ramaderia bovina. Es tractad'una zona de baixa muntanya - el punt més alt arriba als 710 metres d'alçada- amb estius suaus i hiverns freds i humits.

Hi ha poblets de gran interés pels seus cementiris de guerra, petites esglésies gótiques i innumerables monuments recordatoris a les víctimes de la 1ª i 2ª Guerra Mundial. També destaca les grutes (Grottes en francès) de Han-sur- Less, d'origen Kàrstic formades per roques i fòssils d'un antic mar càlid; són les més grans d'Europa.

En quant a la gastronomia cal destacar la cevessa dels Pares Trappistes de Rochefort i Chimay (2 de les 6 úniques que es fan al món per els trapsites) i la carn de caça - a la foto-, i els bolets. Cal probar els gofres liegois i el sirop de Liège, dolços típics de la veïna ciutat de Lieja.

Les comunicacions són bastant bones en tren - fins a Jemelle la linia férrea arriba en el seu camí fins a Luxemburg - i les carreteres són molt bones, però és fàcil trobar blocs de gel en èpoques invernals.

Barcelona no (sols) per a Turistes: la Boqueria i Port Vell

La ciutat de Barcelona, com a una de les principals destinacions de turisme urbà d'Europa compta amb una sèrie d'espais d'ús públic que comparteixen habitualment turistes i veïns.
Un bon exemple és el mercat de Sant Josep, conegut popularment com la Boqueria. Es tracta del major mercat de comestibes de la ciutat i, en ell es pot trobar pràcticament qualsevol aliment provinent de qualsevol part del món. Molts barcelonins acudeixen a fer les seues compres, però resulta curiòs veure com molts turistes acudeixen a veure les parades i fotografiar.
Però a Barcelona també trobem espais lúdics pensats per als barcelonins i freqüentats també per turistes. A la zona del Port Vell hi trobem un gran centre comercial amb cinemes 3D , botigues i restaurants que s'omple de gent cada dia i de famílies els caps de setmana i dies festius.
Des d'allà hi ha bones vistes del Cristòfol Colom, dels passeigs i del port.
Estem ja ins de la Barcelona de postal, prop de la Rambla, el teatre del Liceu tampoc queda lluny . La Barcelona més típica, la dels turistes ens obre les portes i aquí es barreja ja la gent que viu i/o treballa aquí i els que vénen de visita.

MNAT

Situat a la Part Alta de Tarragona ( Casc Antic ), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona conté una important col·lecció d'art romà a més d'una bona quantita d'estris d'ús quotidià durant l'època romana.

El museu es va crear a la pimera meitat del segle XIX, però d'algunes de les peces més importants en tenim constància des del segle XVI. El museu va adquirir caràcter públic l'any 1844 i v patir importants canvis fins que el 1960 va passar a ocupar l'espai que ocupa actualment.

Actualment la col·lecció va creixent amb mostres provinent de les diverses excavacions que trobem a l'espai que antigament formava la Imperial Tàrraco, capital de l'Hispania Citerior.

Són de gran interès els mosaics com el de Medusa (a la foto) i altres que es van trobar a diferents assentaments, així com les mostres d'escultura i els estris d'ús quotidià.

Preu de l'entrada: 2'40 €

Morella, la vella capital carlista

Situada al nord-oest de la província de Castelló, prop de la confluència entre Aragó, Catalunya i País Valencià; la ciutat de Morella és un punt clau en la història valenciana.

Aquí van iniciar les tropes catalano-aragoneses de Jaume I, dirigides per Balasc d'Alagó, la reconquesta del que havia de ser el Regne de València.

La localitat està situada sobre un turó que destaca entre tot el masís dels Ports. A la part més elevada està el castell, un castell templer que va ser ocupat posteriorment per l'ordre militar de Montesa i que va tindre una gran importància militar en època de les Guerres Carlines. Des d'allí el general Cabrera, militar tortosí va dirigir el bàndol carlista que segueix tenint una gran importància en aquestes terres.

El principal nucli de població està entre el castell i les muralles. Predomina l'estil gótic, presnt en nombrosos edificis religiosos i civils.

D'entre tots ells destaca la catedral, en un marcat estil gótic. A la porta principal ens reben les escultures dels 12 apóstols, acompanyats a la façana per un grandiós Sant Jordi amb el drac. Els carrers són empinats i tortuosos, plens d'escales i creus de pedra de la mateixa època.

Les muralles voregen tot el centre urbà i presenten alguns miradors des dels quals es poden veure totes les muntanyes de Els Ports per on pasturen vaques i ovelles.

També cal passejar-se pels carrers dels "porxos", centre neuràlgic de la vil·la on es concentre els principals establiments típics: bars, restaurants i botigues. és imprecindible degustar a algun d'aquests locals els típics flaons: dolços de brull i canyella ; la sopa morellana és un altre atractiu gastronòmic en dies de fred.

Altres productes típics són peces textils com les mantes morellanes o les faixes, atractives i coloristes peces imprescindibles en aquestes terres en temps d'hivern i conegudes en tot el país.

Cada sis anys es celebra a Morella les festes del sexeni i els carrers es decoren amb infinites figures elaborades pels veïns amb paper, es celebren cercaviles amb balls típics, música i gegants que animen els més joves- i els que no ho són tant-en una festa que va ser declarada "Bé d'interés cultural."

Museu del Prado

Situat al centre de la capital espanyola, el Museo del Prado és la pinacoteca més important de l'estat.

Atocha queda molt a prop, darrere trobem el Real Monsaterio de los Jerónimos, i a escasos metres els museus Thyssen-Bornemisza, el Reina Sofía i la Real Academia de Bellas Artes San Fernando.

El museu exposa obres de pintura espanyola clàssica , obres que van ser realitzades entre l'any 1100 i el 1850. D'ente les quals destaquen pintures de Goya, Velázquez, el Greco, Murillo o Sorolla. Però també trobem sales amb pintures exposades de grans pintors europeus, especialment flamencs i italians: Durero, Tiziano, Tiepolo, Brueghel o Rubens ténen algunes de les seues principals obres exposades en aquesta galería.

El museu es pot visitar de dimarts a diumenge de 9 a 20h, excepte els díes 6 de gener i el 24 i 31 de desembre que obre les portes de 9 a 14h. El museu permaneix tancat els dies 1 de gener, 1 de maig, divendres sant i el dia de nadal.

El preu d'entrada és de 6€, reduït 3€ (reducció aplicable a Carnet Jove, , famílies nombroses, etc...) i alguns grups poden tindre entrada gratuïta. Així mateix es ot gaudir d'entrada gratuïta cada día durant dues hores a la tarda ( de 18h- a 20h) i algunhs dies especials.

L'edifici es va projectar l'any 1786 i es va inaugurar com a tal l'any 1819 i havia de tenir les funcions de museu d'història natural. és juntament amb la galería dels Ufizzi a Florència, el British Museum a Londres i el Louvre a París, un dels primers i més importants museus públics d'Europa.

Modernisme valencià

Tot i no tindre la importància turística que té el modernisme català ni l'art nouveau a determinsdes regions centre-europees, el País Valencià compta amb un important grup d'edificis modernistes.

Potser un dels més coneguts siga l'estació de tren València-estació del Nord- a la foto-que compta amb una façana colorista on predomina el groc i un àliga a la entrada principal. A la zona de taquilles es poden veure mosaics coloristes sobre parets folrades de fustes nobles i unes làmpares de disseny bastant originals.

No obstant, al conjunt del territori valencià trobvem importants edificis civils d'aquest estil, especialment a nuclis importants com Benicarló, Alcoi, Novelda, Castelló o Sueca.

El modernisme valencià, molt més modest pel que fa estructures que el català en alguns casos, - no trobem arquitectes modernistes de la talla d'Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Muntaner- destaca pel color i la seua senzillesa. Una senzillesa que el fa atractiu i alhora evita edificis amb excesiva sobrecàrrega.

El modernisme valencià però segueix la tendència general d'aquest estili evita una continuïtat recta, la recta no existeix a la natura i l'arquitectura ha d'imitar-la a la natura.

Molts d'aquest edificis són dús públic com el Centre de la tercera Edat de Sueca o la ja esmenada Estació de València-Nord, però d'altres com la casa Bosch de Benicarló - a la foto- són edificis privats que reben el nom de la família que originàriament era propietària d'aquest edifici, tal com passa a edificis modernistes de Reus o Barcelona.

La casa Bosch de Benicarló, per exemple, pertany des de fa uns quants anys a Bancaixa, que té una oficina a la planta baixa.

Formes irregulars, colors variats, mosaics, utilització de ferro forjat són algunes de les principals característiques d'aquest estil arquitectònic que abunda també a la Comunitat Valenciana, tot i que no s'ha explotat massa turísticament per diverses dificultats.

Per una banda, com ja hem dit l'administració es troba amb el problema que en alguns casos els edificsi són privats, i per tant, le propietat privada els limita la visita als mateixos. Per una altra, els edificis que són d'ús públic en moltes ocasions encara són utilitzats i una visita turística perjudca el benestar dels usuaris.

Snowdon

Al nord del País de Gales, a la zona més septentrional del Mar d'Irlanda trobem el Parc Natural de Snowdonia.

Es tracta d'una zona rural de gran bellesa i envoltada de volcans inactius i d'antigues mines de carbó, unes mines que van ser un punt clau per al desenvolupament de la Revolució Industrial.

Les ciutats industrials de Liverpool i Manchester, queden a escasa distància d'aquí. Aquest factor va ser decisiu per al desenvolupament industrial de la zona: carbó i metall a prop de dos nuclis poblacionals importants afavoririen el naixement de la indústria metalúrgica moderna.

El pastoreig d'ovelles és un actiu important també de la zona i la llana era comprada per industrials de les ja anomenades ciutats de Liverpool i Manchester. Aquesta activitat ramadera segueix tenint una importància relativa a aquesta zona, però ha anat poc a poc perdent poder amb les crisis industrials del segle XX.

La seua bellesa paisagística i natural formada per la vegetació abundant, els llacs i les muntanyes es complementa amb petits nuclis poblacionals com Beddgelert - a la foto superior- carregats d'històries i llegendes i que constitueixen un gran atractiu per als urbnites britànics. L'oferta hotelera és molt limitada o gairebé nula, però sempre hi ha alguna casa d'ancians que s'ofereix com Bed & Breakfast a preus assequibles.

Algunes mines de carbó es poden visitar per preus assequibles, també és recomanable fer excursion senderistes -amb algú que conega el terreny-, o anar a pescar igual als llacs com a la mar d'Irlanda.

Per menjar Fish & Chips (Peix i patates). L'esmorzar britànic consta de ou ferrat, salsitxes, tomaquet a la planxa, mongetes, té amb llet i suc de taronja amb o sense cereals. Trobem bones cerveses i algun whiskey, però són millors els de l'altra banda de la mar, els irlandesos.

Es parla normalment galés, ja que les visites fins fa poc eren molt limitades i de gent que tenia molta relació amb la zona, però -els més majors amb esforç- parlen perfectament l'anglès amb accent de Liverpool.

Madrid diabòlic

Madrid és l'únic lloc del món que té en el seu haber una escultura dedicada al dimoni. Es tracta de una escultura de bronze instal·lada a la Plaza de Cuba del Parque del Retiro.

Al Parque del Retiro trobem a més altres monuments com una font dedicada a Alfonso XIII, grans passeigs i zones ajardinades, i edificis d'ús públic com la Casa de las Vacas o el Palacio de Cristal.

Prop del Parque del Retiro trobem la famosa Puerta de Alcalá i uns 500 metres cap a la Gran Vía està la font de la Cibeles. La Plaza de Cibeles i Gran Vía delimiten els barris elitistes de Recoletos i Barrio de Salamanca.

Des de Gran Vía seguint el Carrer de La Montera arribem fins a la Puerta del Sol on trobem l'edifici de l'Ajuntament, conegut especialment per tractar-se del lloc on es retransmiteixen les campanades d'Any Nou.

El conjunt patrimonial de la ciutat no és gran cosa si el comparem amb altres ciutats espanyoles com València, Barcelona, Santiago de Compostela o Burgos, però trobem llocs de cert interès. A més dels ja anomenats trobem el Monasterio de los Jerónimos, el Museo del Prado o la Plaza de España amb el monument a Miguel de Cervantes.

El Museo del Prado té diverses tarifes depenent del dia, hora i les condicions d'estudiant, xiquet, pensionista,etc... La pinacoteca mostra obres de Goya, Velázques i Juan de Ribera especialment, encara que trobem alguna obra menor de Sorolla i de Brueguel el Vell. Entre les obres destacades estan : Los fusilamientos del 2 de Mayo, La Maja desnuda, La Maja vestida i La cargo de los Mamelucos de Francisco de Goya; Las Hilanderas, La fragua de Vulcano i Las meninas de Velázquez i diveros retrats de Carles III pintats per Juan de Ribera
Com a conclusió, cal dir que a diferència d'altres capitals estatals com París i Londres; Madrid no és la única capital cultural de l'estat. Ciutats com València, Barcelona, Sevilla, Salamanca o la mateixa Alcalá de Henares gaudeixen d'una intensa vida cultural que , a vegades té poc que envejar a la de la Madrid.
El turisme de Fires i congressos, així com la capitalitat estatal fan que les seus de diversos organismes es centren a aquesta ciutat: Ministeris, grans empreses i organismes com el Congrés dels Diputats, Parlament i les seus estatals dels principals partits polítics han triat Madrid com a nucli central de les seues activitats en detriment d'altres importants ciutats com Sevilla, Bilbao o Barcelona.

FITUR '09

La fira professional del turisme més gran d'Europa i la segona del món es celebra a Madrid l'última setmana de gener. IFEMA es converteix en la major trobada de professionals i representants d'administracions turístiques d'Europa superant amb creus el saló de Berlín.
La fira consistia en quatre pabellons per a les principals empreses del sector i 8 per a les destinacions. Empreses de la talla de Sol Melià, Adif, Iberia i Iberojet omplien el espai destinat a professionals. Pel que fa els pabellons de destiancions hi ha un destinat a adminsitracions espanyoles i la resta està dividit en espais geogràfics: Americas, Europa, Asia- Pacífic, Orient mitjà i Àfrica.


Durant dos dies aquesta fira està oberta única i exclusivament a professionals que aprofiten l'esdeveniment per a realitzar contactes, vendre el seu producte als T.O. Els polítics es fan la foto amb els empressaris, venent les seues destinacions i fent promoió més o menys important depenent del pressupost.
El cap de setmana IFEMA- Recinte Firal de Madrid on es celebra FITUR-s'omple de visitants que comparteixen el saló amb els professionals: marketing directe.
Els visitants no professionals paguen entrada, els professionals no però han de registrar-se abans d'entrar i presentar acreditació a més de mostrar un document identificatiu.
Especialment interessants van resultar els stands de Korea, Colòmbia i Egipte; països que han fet un gran esforç per vendre el seu producte al client espanyol. D'entre les destinacions locals espanyoles es veu un gran esforç per la Junta de Comunidades de Castella-Lleó, Galícia i en àmbit municipal destacaríem municipis com Benissa o Guadalajara.