València gótica

València va ser conquerida als musulmans per Jaume I d'Aragó l'any 1238 i repoblada per catalans i aragonesos (per molt que a més d'un li pese).
Per la seua situació estratègica València, antiga Valentia romana, va passar a ser capital del Regne de València. Un regne independent que compartia monarca amb Aragó, qui a la vegada era compte de Barcelona i de diversos comptats catalans (Catalunya mai va ser un regne).
La nova capital necessitava de nous edificis civils i religiosos d'acord en l'època que acabava d'encetar la ciutat. Així doncs es van construïr importants edificis com la Llotja dels Mercaders (Actualment Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) o el Palau de Benicarló, es van crear així mateix edificis com la Catedral i altres capelles de caràcter religiós i es van reformar les muralles de la ciutat amb portes d'estil gòtic tardà (segles XV i XVI).



No obstant la majestuositat d'una catedral gòtica -amb retocs barrocs- i d'altres edificis religiosos singulars; el principal atractiu del cas antic de València és el seu gòtic civil, possiblement el més important de l'estat espanyol, i un dels de major rellevància a nivell europeu (i, per tant mundial) després del gótic civil d'algunes ciutats belgues.
València va passar a ser, durant els primers segles després de la seua conquesta per part de Jaume I el conqueridor un important mercat del Mediterrani.