Burgos

A mig camí entre Madrid i el País Basc trobem la "españolísima" ciutat de Burgos.
La ciutat està plena de m0numents religiosos i patriòtics que recorden l'origen cristià de Castilla, sempre vinculant-lo amb llegendes històriques com la del Cid. No cal recordar que Rodrigo Díaz de Vivar va sortir de Burgos en direcció València per a "reconquerir" les terres per als reis de Castella.
Així a més de la magnífica catedral gótica, orgull de tots els burgalesos, un dels monuments més emblemàtics de la ciutat és una figura eqüestre de El Cid que data d'època franquista.
Nombrosos edificis religiosos d'època medieval com el Monasterio de las Huelgas poblen la ciutat donant-li un aspecte interessant per al visitant.
No obstant ser atravessada per el Camino de Santiago, la gent de Burgos és molt freda i tancada. La seua espanyolitat fa que tinguen fòbia a aquells que parlen altres llengües (és una impressió personal compartida amb altres visitants).
La gastronomia burgalesa és potent degut especialment al seu clima: morcilla, formatge de burgos, olla podrida o sopa castellana fan les delícies dels bons menjadors.
A escasos quilòmetres trobem el paratge d'Atapuerca on es va trobar les resten humanes més antigues d'Europa. Són visitables amb cita prèvia.

Banyoles

De Girona cap a l'interior a prop dels nuclis de Besalú (en parlaré més tard) i d'Olot trobem un gran llac, el més gran de Catalunya. Es tracta de l'estany de Banyoles, que dona nom a la comarca.

L'estany està situat entre els nuclis de Banyoles i la zona de Porqueres que pertany al municipi de Mata.

Hi trobem esglèsies romàniques i medievals, però el que realment vertebra el municipi i la comarca és l'estany.

Els llocs més interessants per visitar a més del llac pròpiament dit, on es practiquen esports com el rem i la natació, i els paratges naturals que l'envolten, d'una gran bellesa paisagística es troben però al nucli de Banyoles.

Allí trobem el Museu Darder, actualment Centre d'interpretació de l'estany. El museu és una donació d'un taxidermista i naturalista del segle XIX i es va fer famós per que fins a fa pochi havia un home de raça negra dissecat, el famós Negre de Banyoles. Actualment se'n fa una breu referència, però el museu és un clàssic museu de ciències naturals amb interessants elements i molt modernitzat amb métodes audivisuals .

4€ costa l'entrada i és molt apte per a tota la familia.

El museu etnogràfic, situat al centre històric ens mostra la vida dels pagesos de la comarca.L'entrada va inclosa en la que permet l'entrada al Museu Darder.

El casc urbà és d'origen medieval i el centre històric està vertebrat pels "recs" o canals d'aigua que recorren l'entramat urbà.

Cal visitar també l'esglèsia de Santa Maria dels Turers, el monestir de Sant Esteve i la Pia Almoina o la llotja del Tint.

Al paratge de La Puda, prop del terme de Porqueres-Mata, hi va haver un balneari conegut per les seues aigües sulfuroses provinents de les plutges de l'Alta Garrotxa. Per als curiosos, encara queden algunes restes que ho recorden.

Banyoles és doncs un lloc tranquil apte per a tota la familia i per al turisme cultural i l'esportiu.

Menorca

Menorca representa el punt més oriental de l'estat espanyol. Es tracta d'una illa d'uns 700km2 que geogràficament és una prolongació de les muntanyes Bétiques.

L'illa va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO, la qual cosa ha fet que les administracions prenguen mesures de conservació. Un dels factors de la seua bona conservació també va ser l'arribada tardana del turisme.

L'illa va ser colònia francesa i britànica. D'aquests països ha adoptat part de la cultura, especialment de la britànica. Cavalls i gin són alguns dels emblemes de l'illa com ho són també el formatge de Maó i la sobrassada.

A més de les seues platges i cales cal visitar les restes d'una misteriosa cultura protohistòrica originària de l'illa. Ens referim a la cultura talaiòtica: grans construccions megalítiques de les quals es desconeix l'origen: taules i talaiots recorren l'illa.

Els nuclis més importants són Maó, on es troba el principal port de l'illa i l'aeroport, Ciutadella (a l'altra punta) i Alaior justament al centre de l'illa. La gent és molt oberta al visitant però manté les seues tradicions i una manera de vida tradicional com en pocs llocs.

L'Alt Empordà

Començo parlant de l'Empordà no per casualitat.

Allí es van donar els primers assentaments grecs de la Península Ibèrica amb nuclis com el de Roses i Empúries.

Avui en dia an nuclis com Empúriabrava (que pertany a Castelló d'Empúries) i Roses gran part de la població és francesa i alemanya; però tot i això la comarca no ha perdut la seua identitat.

Però l'Empordà és conegut més que per les seues meravellloses platges (Roses a la foto) i cales, o pel seu patrimoni grec per un personatge contemporani tan important per a l'història de l'art com ha sigut Salvador Dalí.

Són molt recomanables tres visites a la comarca de la qual tractem:

1)Teatre-Museu Gala Salvador Dalí

Situat a Figueres a escasos metres de l'esglèsia gòtica de Sant Pere, és un lloc de visita obligada per a tots els visitants de la comarca. Allí hi ha pintures i performances de l'artista i a més es pot veure la seua col·lecció privada amb pintures del seu mestre Pitxot, entre d'altres artistes.

Entrada: 10 €, 8 € amb carnet d'estudiant.

2)Ciutadella de Roses

No està tan ben conservada com les restes d'Empùries, però manté restes d'època renaixentista i medieval record dels Ausburg. és un dels nuclis més importants del patrimoni grec de la península i menys conegut que el d'Empùries a la mateixa comarca.

3)Cadaqués i Portlligat

Cadaqués és un dels pocs pobles mariners que ha conservat al 100% la seua identitat. Les cases blanques i d'una sola planta recorren tot el cas urbà recordant una estampa plenament mediterrània. Aquesta conservació ha sigut donada-al meu entendre- per dos factors igualment importants: la bona voluntat de les administracions i, sobretot, la figura de Salvador Dalí que ha fet innecesària la creació d'una gran infrastructura turística per a la supervivència del poble.

Imprescindible la visita a la casa de Salvador Dalí a la cala de Portlligat.

Accès mitjanament complicat en cotxe. Es pot fer una excursió en vaixell des de Roses.

Cal recordar que la costa empordanesa es freqüentada pel vent (especialment la tramontana o vent del nord) a causa de la seua situació entre els Pirineus i la mar Mediterrània. Aquest fet és aprofitat per els esportistes per a practicar esports com el windsurf o el kitesurf.

Una oferta lúdico-esportiva que complementa el turisme cultural i de sol i platja .