lunes, 2 de enero de 2012

Peníscola


Situada al nord de la província de Castelló, Peníscola és una de les joies de la Costa dels Tarongers -Costa del Azahar.
El nucli antic està amurallat i situat sobre un promontori rocós en el que destaca la figura del castell. La ciutat va ser seu papal amb Pere Martínez de Luna, el conegut com a Papa Luna, al segle XV; en un període en el que va haver fins a 3 papes.
La ciutat antiga, forma una península-d'ahí deriva el seu nom- i està situada entre dues platges: la platja Nord, amb majors usos turístics; i la platja Sud.
Durant la major part de l'any la ciutat - tot i la seua escasa població (7.900h) té el títol de ciutat des de 1707- gaudeix d'una notable tranquilitat; però en la temporada estival es converteix en el principal nucli turístic del nord de Castelló amb majoria de visitants nacionals i francesos.
Un important bulevard, l'avinguda Papa Luna, on es situen bona part dels hotels turístics, uneix el municipi amb la localitat de Benicarló, eminentment agrícola. L'avinguda es converteix en espai de passeig i àrea d'esbarjo dels veïns.
De gran interès són les festes de Moros i Cristians i festes en honor a la Mare de Déu de l'Ermitana, la segona setmana de setembre amb bous al carrer, dances populars i les populars desfilades.

lunes, 26 de diciembre de 2011

Bruges-Brugge


La ciutat de Bruges o Brugge en flamenc, és una bonica vila poblada de canals i edificis gòtics i és capital de la regió de Flandes Occidental. Situada al nordoest de Flandes, a Bèlgica; la ciutat és coneguda pels canals, ponts, esglèsies i edificis civils.
La ciutat, coneguda com la Venècia del Nord gaudeix d'un preciòs parc municipal ideal per a fer passeigs romàntic o un volt en bicicleta.
El centre de la ciutat està ple de habitatges típics amb cases unifamiliars en estil típic flamenc similars a les d'Amsterdam.
El conjunt del casc antic de Bruges i el parc de la ciutat amb el Minnewater o " Llac de l'Amor" va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.
Dins del centre de la ciutat, entre botigues d'artesania en les que destaca la xocolata i els treballs de les puntaires; trobem el Groningemuseum en el que trobem obres d'artistes com Van Eyck i Boschle Hyeronimous i el museu de la ciutat- Museu Belfort, un ampli edifici construït en estil gòtic en el que destaca una elevada torre del mateix estil. També és recomanable visitar alguna destileria de cervesa.
La ciutat està molt ben comunicada amb les altres ciutats flamenques de Gant i Ostende, i amb la capital Brusel·les tant per la xarxa ferroviària -la estació Saint Gilles està a escasos metres del parc de la ciutat- com per carretera.
La ciutat està envoltada per canals que es poden recòrrer amb petites embarcacions que faciliten excursions grupals. Aquestos canals són creuats per petits ponts de pedra que permeten el pas de vehicles i vianants.
En aquest entorn, la vegetació de fulla caduca i les aus aquàtiques complementen el paisatge donant color als parcs i jardins, especialment a la tardor.

viernes, 16 de diciembre de 2011

Köln - Colònia


La ciutat de Colònia - d'ara endavant la nomenaré Köln- està situada a la part més occidental d'Alemanya.
El riu Rin (Rhein) travesa la ciutat separant la ciutat vella de la zona més moderna on estàn els grans edificis d'oficines.
És el matiex riu el que serveix d'eix vertebrador de l'indústria i comerç alemanys permetent els intercanvis comercials entre grans ciutats com Köln, Leverkusen i Düsseldorf.
Al llarg de la vora occidental del Rin trobem un passeig amb restaurants, hotels i embarcadors que ofereixen petits creuers pel riu. A aquesta zona destaca el museu de la xocolata Lindt.
A uns quants metres de la riba occidental del Rin hi ha els edificis més interessants de la ciutat : la magnífica catedral gótica ,una de les més grans en aquest estil i on es conserven les relíquies dels Reis Mags; i el Museu Romà de Köln que conserva joies de l'època romana en la que la ciutat de Colònia era un punt fronterer de l'Imperi Romà amb Germania.
Per tota la ciutat trobem restes d'edificis que van ser bombardejats durant la segona Guerra Mundial (1939-45) reconstruïts o no. Trobem també nombrosos edificis religiosos en estil gòtic.
La ciutat està ben comunicada per tren amb ciutats de gran importància de dins i fora d'Alemanya com Brusel·les i Lieja (a Bélgica), Amsterdam - a Holanda- Munich, Hamburg ,etc... i compta amb una important estació ferroviària.
A escasos metres de la catedral i l'estació trobem l'edifici gótic de l'ajuntament o Rathaus situat en una petita plaça que comunica al sud amb l'àrea comercial. Allí trobem cafès-pastisseries, paradetes de Glüwein (vi calent), Bretzels, salsitxes, castanyes torrades, etc... i grans botigues , magatzems comercials i perfumeries on es pot comprar la famosa Aigua de Colònia -perfums.

domingo, 6 de noviembre de 2011

Brusel·les (2)


La capital de Brabant és una ciutat d'amplies possibilitats culturals i comercials.
Havia parlat ja de la Grande Place i del Maneken Pis, de la cervesa, esl gofres i les xocolateries.
Els Museus de Belles Arts i el Museu René Magritte, situats a la Plaça Reial just en front del Palau Reial són un lloc que no us podeu perdre. El primer guarda obres de pintors com José de Rivera, Van der Weyden, Brueghel el vell, Brueghel el jove, Rubens, Rembrandt i altres.
L'edifici data d'època napoleònica, anterior al Louvre, i Rodin va col·laborar en la seua construcció.
Just al costat es sitúa el Museu René Magritte que exposa en tres plantes obres del gran artista surrealista de Lessines.
L'entrada individual costa 8 € i el combinat per a les 2 sales 13€. Auidoguia a part.
També mereix una visita el Centre Belga de la "Bande Dessinée" (museu del cómic) que alberga dibuixos belgues : Tintin; Lucky Luke, Marsupilami i Els Barrufets entre d'altres.
També és aconsellable visitar la catedral i l'esglèsia dels sablons d'estil gótic ambdues, el Palau de Justícia d'estil barroc i junt a la qual es sitúa un monument a les víctimes de les dues guerres europees.
Tampoc us podeu deixar de passejar i fer algunes compres a les Galeries Sant Hubert que daten del segle XIX i constitueixen una de les primeres galeries comercials d'Europa. Recomanable comprar en elles xocolates: Godiva, Leonidas i Neuhaus són els més importants; i cerveses dels Trappistes com Chimay o Rochefort, o d'altres com Kriek, Gueuze o Leffe.

sábado, 31 de julio de 2010

S'illot, Sa Coma


AAA la costa oriental de l'illa de Mallorca, entre Porto Cristo i Cala Millor trobem dos petits nuclis que vull resaltar en aquest blog.
Es tracta de S'illot,que pertany al municipi de Manacor i Sa Coma que és una zona costera perntanyent a Sant Llorenç d'es Cardassar.
Molt més tranquils que els municipis de la zona de la badia de Palma, aquesta zona gaudeix d'un paisatge increïble amb cales, grans platges i algun espai de costes altes.
A nivell patrimonial és interessant visitar el poblat talaiòtic de S'illot i el seu museu (entrada 1'50€).
El estar més allunyat de la zona de Palma ha fet que s'hagi evitat en certa mesura aquelles barbaritats urbanístiques que ocupen gran part de la costa mediterrània. No obstant, al estiu hi ha una majoria d'ocupació alemanya i italiana; la qual cosa fa que hi hagi molts locals retolats en alemany i altres locals típics alemanys.
A pesar d'això, si voleu gaudir de petites dunes , pins i arbres gairebé dins la platja i aigües transparents aquest és un lloc ideal. Entre els típics locals per a turistes trobem bons restaurants amb especialitats variades des del trampó (amanida mallorquina) a especialitats de peix, marisc o carn (n'hi ha de molt bona a l'illa) sense oblidar-nos dels bons embotits, formatges i ,com no? les ensaïmades (fetes amb greix de porc o saïm).
Uns escasos metres més endins trobem camps de labor amb oliveres, blat -i/o bales de palla-, ovelles i alguna horta. Un paisatge que recorda molt a l'interior del País Valencià i a l'Aragó.

jueves, 25 de marzo de 2010

Costa Teguise


Situada a la costa centre-oriental de l'illa de Lanzarote trobem una petita població turística anomenada Costa Teguise, ja que pertany a la que va ser històricament la capital de l'illa fins que aquesta va ser remplaçada per Arrecife (localitat gran però sense cap atractiu).
Casetes blanques amb portes i finestres verdes són les més habituals , habitatges unifamiliars normalment: aquí trobem pocs blocs de pisos.
La costa és retallada, però trobem entre cales bones platges de sorra i espais amb roques volcàniques, presents a tota l'illa.
La vegetació predominant és a base de palmeres, aloes i altres suculentes i cactus, acompanyades d'altres plantes tropicals.
Passeigs i carrers amples es barrejen amb zones comercials i locals turístics, bars i pubs internacionals: britànics i alemanys sobre tot. Trobem gran quantitat i varietat de restaurants: bars de tapes, restaurants xinesos, indis o tex-mex.

viernes, 5 de marzo de 2010

Un passeig per el Serrallo


El Serrallo, barri mariner de Tarragona, es delimitat per la via del tren. Com tants altres barris humils de les nostres ciutats el Serrallo ha estat molt de temps descuidat, però afortunadament els darrers anys han sigut temps de reformes i rehablitacions que han fet d'aquest barri un lloc ideal per passejar.
Comencem el recorregut a l'altra banda de la via, a la Plaça dels Carros; una plaça delimitada pe l'antic edifici de la duana a una banda i presidida per una petita encara que interessant esculptura en bronze.
Una vegada hem creuat la via del tren ens dirigim ala dreta i fem una passejada pel Moll de Costa, i deixem a un costat el Museu del Port i alguns edificis que funcionen com a restaurants de molt bona qualitat. Endavant trobarem una font nova davant d'una petita esglèsia gòtica molt ben conservada, per cert.
Pels carrerons trobem locals on encara es reuneixen els mariners al finalitzar la seua dura feina.