Benicàssim

Conegut especialment per el FIB (Festival Internacional de Benicàssim) i per les seues platges, Benicàssim és unj dels nuclis pioners del tursime de sol i platja al País Valencià.

Situat a la proximitat de nuclis com Castelló, Vila-real dels Infants o l'Alcora, la importància de la ceràmica és menor en aquesta població dedicada quasi esclusivament als serveis.

Al seu terme trobem un monestir de monjos carmelites, a la zona del Dessert de les Palmes, que produeixen el famòs licor Carmelitano. El monestir és un dels millor conservats del País Valencià i de gran valor històrico-artístic.

També trobem a la mateixa zona del Dessert de Les Palmes les restes del castell de Montornés, un castell d'origen musulmà construït al segle X sobre restes romanes.

Al mateix centre de la ciutat, proper a la costa s'alça la Torre de Sant Vicent, una torre d'estil renaixentista elevada sobre un promontori de la costa per tal de vigilar i evitar atacs de pirateria, bastant freqüents en aquells temps.

Tot i això, i encara que el Dessert de les Palmes és a dia d'avui un lloc d'escapada per a molts castellonencs, el principal valor de Benicàssim segueixen sent les seues platges i , especialment el Festival Internacional de Rock de Benicàssim, conegut com el FIB. Encara que molts veïns han protestat els darrers anys per tal de desplaçar o, fins i tot anul·lar aquest festival per les nombroses molèsties ocasionades als veïns durant la setmana en què es realitza el mateix (sorolls, i brutícia) s'ha de reconèixer els beneficis a nivell econòmic i publicitari que aquest ha proporcionat a la ciutat .

Charleroi

Charleroi, situada uns 60 Quilòmetres al sud de Brussel·les i al cor de Valònia, és la capital d'aquesta regió francófona de Bélgica.

Tot i que a nivell patrimonial i econòmic la seua importància és menor que la d'altres ciutats belgues com Bruges o Antwerpen (Anvers), Charleroi és una ciutat de rellevant importància per al país.

El segon aeroport més important de Bèlgica està situat a aquesta ciutat, a més el transport fluvial és d'una gran importància aquí. Charleroi a més s'ha convertit en un nucli de contacte entre la zona neerlandesa (Flandes, Brussel·les i Holanda ) amb França . La qual cosa garanteix bones comunicacions amb París i Londres (TGV), Brusel·les i Amsterdam amb transport ferroviari i terrestre, excelents comunicacions aèries amb Europa i el Magrib i una important xarxa de transport fluvial.

Ciutat comercial, es tracta d'un lloc de pas. Valònia té menys història que Flandes i les vinculacions amb Espanya són menors, però l'amabilitat de la seua gent i la seua situació geogràfica en un lloc estratègic fa d'aquest un lloc especial.

Aquí també la cervesa i el xocolate conviuen amb els musclos i les patates fregides, però conserva totalment la seua identitat francofona i belga; pocs kebaps i restaurants asiàtics. L'Sporting Charleroi és un dels elements que genera turisme. No ens deu sorprendre que un equip de futbol que acostuma a jugar campionats europeus de primer nivell sigui un emblema de la ciutat, no és el primer cas, però l'spiro amb el museu del futbol i les seus botigues (a l'estil FCB) és un dels llocs més visitats de la ciutat.

Cases del s. XIX i primers anys del XX (com les de la foto) constitueixen l'urbanisme del centre de la ciutat .

Bruxelles, Brussel

Capital d'Europa i de Bélgica si és que alguna de les dos existeix, Brusel·les és una ciutat plural i cosmopolita per definició. Francès i flamand conviuen als carrers (amb majoria absoluta del francès) amb altres llengües vingudes de fora com l'epanyol, l'italià i l'àrab.

Pels carrers es barregen els aromes de la xocolata, les patates fregides i els gofres amb el dels kebaps, el curry i el menjar asiàtic- aquí sobretot el vietnamita.

El lloc més visitat pels turistes és òbviament la Grande Place o Grosse Markt on trobem dos dels edificis més característics de la ciutat: l'ajuntament o Hôtel de Ville (a la foto) i la Maison du Roi que actualment alberga el museu municipal (entrada 3€) on podem veure l'història de la ciutat a través d'escultures gótiques, imatges i els trages del Maneken pis.

Pel que fa el Maneken-Pis, la imatge del nen fent pipi és la més venuda de la ciutat. Diverses llegendes tracten sobre aquesta figura però realment no sabem qui era el xiquet. Tot i això el més versemblant és que el fill d'un burgmestre es va perdre i el seu pare va prometre a les autoritats religioses que oferiria a la ciutat una escultura tal i com trobés al nen. La resta la podeu imaginar.

El segon personatge més famós d'aquesta ciutat està a la foto inferior: Tintin i Milú són omnipresents a la ciutat.

L'atomium, l'estadi Roi Baudouine (ambdós al barri Heizel)el palau de justícia (un majestuós edifici barroc), el Parlament Europeu, la borsa de Brusel·les i les diverses esglésies gótiques contant la catedal, són altres edificis a visitar.

Val la pena probar alguna de les cerveses: Mort subite i Gueuze són de les més valorades i originals (amb sabor a cirera i frambuesa), però també hi ha grans cerveses d'abadia. Per menjar, els plats més típics són els musclos fregits, patates fregides (contra la creença britànica són originals de Bélgica i no de França), la xocolata i els gofres.

Girona

Abans dels posts dedicats a Bèlgica, vull parlar d'un dels meus llocs preferits a ca nostra, Girona.

Ciutat petita situada al nord de Catalunya la ciutat de Girona és una gran desconeguda.

Rodejada de rius, el Ter i l'Onyar, són els més importants la ciutat va ser un important nucli medieval.

La catedral presenta la nau més àmplia del gótic europeu, però també presenta restes romàniques com les de la fotografia al seu claustre.

Cal perdre's pel call jueu, creuar el Pont de les Peixateries Velles o el Pont d'Eiffel que rep el nom de l'arquitecte que el va dissenyar -el mateix de la famosa torre parisina-sobre l'Onyar i que uneix l'eixample de la ciutat amb les cases de l'onyar que fan d'entrada al barri vell. Podem visitar els banys àrabs i endinsar-nos en el museu del cinema.

Per anar fent boca us deixo una imatge clàssica de les cases de l'Onyar amb la catedral al fons.

La Pineda-Salou

Dir que Salou és un lloc bonic seria dir una mentida; l'interès patrimonial i històrico-artístic d'aquest lloc és escàs per no dir nul. Potser l'únic lloc que es pot salvar és la torre que ara alberga el Museu de l'esmalt contemporani.

És cert que Salou i La Pineda ténen un ampli Passeig Marítim i unes platges decents -n'hi ha de millors a poca distància segons el meu parer- però el que destaca a aquest lloc és la festa i l'oci nocturn.

Tot i l'esforç de les administracions turístiques i de l'Associació d'Hostaleria de Cambrils-Salou- La Pineda per fer d'aquest espai una destinació de turisme familiar, Aquest segueix sent un lloc per al Turisme de Sol i Platja i per al Turisme de Borratxera.

Amb la fortuna o la desgràcia d'un parc d'atraccions com Port-Aventura (entrada 42€), potser s'ha suavitzat aquesta situació una mica a costa de la insostenibilitat en l'àmbit urbanístic.

El fet és que a excepció de quatre cases d'estil colonial al Passeig Marítim no i de l'edifici que alberga el ja anomenat museu no queda cap resta d'interès patrimonial a Salou; i és que cal tenir en compte que , tot i que aquest va ser el punt de partida de les tropes de Jaume I per la conquesta de les Mallorques, l'actual municipi era un espai que fins fa 18 anys escasament pertanyia a Vila-seca de Solcina que és on s'acumula el patrimoni històrico-artístic.