Modernisme valencià

Tot i no tindre la importància turística que té el modernisme català ni l'art nouveau a determinsdes regions centre-europees, el País Valencià compta amb un important grup d'edificis modernistes.

Potser un dels més coneguts siga l'estació de tren València-estació del Nord- a la foto-que compta amb una façana colorista on predomina el groc i un àliga a la entrada principal. A la zona de taquilles es poden veure mosaics coloristes sobre parets folrades de fustes nobles i unes làmpares de disseny bastant originals.

No obstant, al conjunt del territori valencià trobvem importants edificis civils d'aquest estil, especialment a nuclis importants com Benicarló, Alcoi, Novelda, Castelló o Sueca.

El modernisme valencià, molt més modest pel que fa estructures que el català en alguns casos, - no trobem arquitectes modernistes de la talla d'Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Muntaner- destaca pel color i la seua senzillesa. Una senzillesa que el fa atractiu i alhora evita edificis amb excesiva sobrecàrrega.

El modernisme valencià però segueix la tendència general d'aquest estili evita una continuïtat recta, la recta no existeix a la natura i l'arquitectura ha d'imitar-la a la natura.

Molts d'aquest edificis són dús públic com el Centre de la tercera Edat de Sueca o la ja esmenada Estació de València-Nord, però d'altres com la casa Bosch de Benicarló - a la foto- són edificis privats que reben el nom de la família que originàriament era propietària d'aquest edifici, tal com passa a edificis modernistes de Reus o Barcelona.

La casa Bosch de Benicarló, per exemple, pertany des de fa uns quants anys a Bancaixa, que té una oficina a la planta baixa.

Formes irregulars, colors variats, mosaics, utilització de ferro forjat són algunes de les principals característiques d'aquest estil arquitectònic que abunda també a la Comunitat Valenciana, tot i que no s'ha explotat massa turísticament per diverses dificultats.

Per una banda, com ja hem dit l'administració es troba amb el problema que en alguns casos els edificsi són privats, i per tant, le propietat privada els limita la visita als mateixos. Per una altra, els edificis que són d'ús públic en moltes ocasions encara són utilitzats i una visita turística perjudca el benestar dels usuaris.

Snowdon

Al nord del País de Gales, a la zona més septentrional del Mar d'Irlanda trobem el Parc Natural de Snowdonia.

Es tracta d'una zona rural de gran bellesa i envoltada de volcans inactius i d'antigues mines de carbó, unes mines que van ser un punt clau per al desenvolupament de la Revolució Industrial.

Les ciutats industrials de Liverpool i Manchester, queden a escasa distància d'aquí. Aquest factor va ser decisiu per al desenvolupament industrial de la zona: carbó i metall a prop de dos nuclis poblacionals importants afavoririen el naixement de la indústria metalúrgica moderna.

El pastoreig d'ovelles és un actiu important també de la zona i la llana era comprada per industrials de les ja anomenades ciutats de Liverpool i Manchester. Aquesta activitat ramadera segueix tenint una importància relativa a aquesta zona, però ha anat poc a poc perdent poder amb les crisis industrials del segle XX.

La seua bellesa paisagística i natural formada per la vegetació abundant, els llacs i les muntanyes es complementa amb petits nuclis poblacionals com Beddgelert - a la foto superior- carregats d'històries i llegendes i que constitueixen un gran atractiu per als urbnites britànics. L'oferta hotelera és molt limitada o gairebé nula, però sempre hi ha alguna casa d'ancians que s'ofereix com Bed & Breakfast a preus assequibles.

Algunes mines de carbó es poden visitar per preus assequibles, també és recomanable fer excursion senderistes -amb algú que conega el terreny-, o anar a pescar igual als llacs com a la mar d'Irlanda.

Per menjar Fish & Chips (Peix i patates). L'esmorzar britànic consta de ou ferrat, salsitxes, tomaquet a la planxa, mongetes, té amb llet i suc de taronja amb o sense cereals. Trobem bones cerveses i algun whiskey, però són millors els de l'altra banda de la mar, els irlandesos.

Es parla normalment galés, ja que les visites fins fa poc eren molt limitades i de gent que tenia molta relació amb la zona, però -els més majors amb esforç- parlen perfectament l'anglès amb accent de Liverpool.

Madrid diabòlic

Madrid és l'únic lloc del món que té en el seu haber una escultura dedicada al dimoni. Es tracta de una escultura de bronze instal·lada a la Plaza de Cuba del Parque del Retiro.

Al Parque del Retiro trobem a més altres monuments com una font dedicada a Alfonso XIII, grans passeigs i zones ajardinades, i edificis d'ús públic com la Casa de las Vacas o el Palacio de Cristal.

Prop del Parque del Retiro trobem la famosa Puerta de Alcalá i uns 500 metres cap a la Gran Vía està la font de la Cibeles. La Plaza de Cibeles i Gran Vía delimiten els barris elitistes de Recoletos i Barrio de Salamanca.

Des de Gran Vía seguint el Carrer de La Montera arribem fins a la Puerta del Sol on trobem l'edifici de l'Ajuntament, conegut especialment per tractar-se del lloc on es retransmiteixen les campanades d'Any Nou.

El conjunt patrimonial de la ciutat no és gran cosa si el comparem amb altres ciutats espanyoles com València, Barcelona, Santiago de Compostela o Burgos, però trobem llocs de cert interès. A més dels ja anomenats trobem el Monasterio de los Jerónimos, el Museo del Prado o la Plaza de España amb el monument a Miguel de Cervantes.

El Museo del Prado té diverses tarifes depenent del dia, hora i les condicions d'estudiant, xiquet, pensionista,etc... La pinacoteca mostra obres de Goya, Velázques i Juan de Ribera especialment, encara que trobem alguna obra menor de Sorolla i de Brueguel el Vell. Entre les obres destacades estan : Los fusilamientos del 2 de Mayo, La Maja desnuda, La Maja vestida i La cargo de los Mamelucos de Francisco de Goya; Las Hilanderas, La fragua de Vulcano i Las meninas de Velázquez i diveros retrats de Carles III pintats per Juan de Ribera
Com a conclusió, cal dir que a diferència d'altres capitals estatals com París i Londres; Madrid no és la única capital cultural de l'estat. Ciutats com València, Barcelona, Sevilla, Salamanca o la mateixa Alcalá de Henares gaudeixen d'una intensa vida cultural que , a vegades té poc que envejar a la de la Madrid.
El turisme de Fires i congressos, així com la capitalitat estatal fan que les seus de diversos organismes es centren a aquesta ciutat: Ministeris, grans empreses i organismes com el Congrés dels Diputats, Parlament i les seus estatals dels principals partits polítics han triat Madrid com a nucli central de les seues activitats en detriment d'altres importants ciutats com Sevilla, Bilbao o Barcelona.

FITUR '09

La fira professional del turisme més gran d'Europa i la segona del món es celebra a Madrid l'última setmana de gener. IFEMA es converteix en la major trobada de professionals i representants d'administracions turístiques d'Europa superant amb creus el saló de Berlín.
La fira consistia en quatre pabellons per a les principals empreses del sector i 8 per a les destinacions. Empreses de la talla de Sol Melià, Adif, Iberia i Iberojet omplien el espai destinat a professionals. Pel que fa els pabellons de destiancions hi ha un destinat a adminsitracions espanyoles i la resta està dividit en espais geogràfics: Americas, Europa, Asia- Pacífic, Orient mitjà i Àfrica.


Durant dos dies aquesta fira està oberta única i exclusivament a professionals que aprofiten l'esdeveniment per a realitzar contactes, vendre el seu producte als T.O. Els polítics es fan la foto amb els empressaris, venent les seues destinacions i fent promoió més o menys important depenent del pressupost.
El cap de setmana IFEMA- Recinte Firal de Madrid on es celebra FITUR-s'omple de visitants que comparteixen el saló amb els professionals: marketing directe.
Els visitants no professionals paguen entrada, els professionals no però han de registrar-se abans d'entrar i presentar acreditació a més de mostrar un document identificatiu.
Especialment interessants van resultar els stands de Korea, Colòmbia i Egipte; països que han fet un gran esforç per vendre el seu producte al client espanyol. D'entre les destinacions locals espanyoles es veu un gran esforç per la Junta de Comunidades de Castella-Lleó, Galícia i en àmbit municipal destacaríem municipis com Benissa o Guadalajara.

Imperial Tàrraco

L'any 218. a.n.e, els romans van crear el seu primer assentament estable a la Península Ibèrica, que rep el seu nom del flumen Iberus o riu Ebre.
A la vora o sobre un assentament íber anomenat Kasse o Kesse, els romans van crear un campament militar, amb la típica planta rectangular, per tallar els atacs cartaginesos en la segona Guerra Púnica.
Tàrraco es va convertir en un assentament permanent i els romans van fer les construccions típiques de la seua arquitectura. A la part alta de la ciutat van construïr el temple, situat baix l'actual catedral gòtica.
Més a baix hi havia el fórum de la colònia o fòrum provincial; curiosament a la seua vora hi havia el circ -el que actualment seria un hipódrom -quan normalment aquest era construït a les afores i, extramurs trobàvem la zona d'habitages, de la qual pràcticament res queda conservat.
Fóra de la ciutat hi ha el Camp de Mart, on s'entrenaven els gladiadors per les seues lluites, l'amfiteatre i el Fòrum local a més d'importants centres com la necropoli o el Pont del diable.
El aqüeducte o Pont del diable rep aquest nom perquè conta la llegenda que -tenint en compte el seu difícil accés- només podia ser obra del mateix satanàs.



Llegendes a part, Tarragona conserva el millor circ romà del món, això sí, amb uns retocs a l'època medieval; un amfiteatre on es conserva gran part d'una basílica paleocristiana (s'observa la planta a la foto)i moltes restes romanes.
No obstant cal recordar que Tàrraco no només va ser la capital de la Hispania Citerior, sinò que des d'aquest punt els romans van dirigir tota la campanya per conquerir Hispania.

València gótica

València va ser conquerida als musulmans per Jaume I d'Aragó l'any 1238 i repoblada per catalans i aragonesos (per molt que a més d'un li pese).
Per la seua situació estratègica València, antiga Valentia romana, va passar a ser capital del Regne de València. Un regne independent que compartia monarca amb Aragó, qui a la vegada era compte de Barcelona i de diversos comptats catalans (Catalunya mai va ser un regne).
La nova capital necessitava de nous edificis civils i religiosos d'acord en l'època que acabava d'encetar la ciutat. Així doncs es van construïr importants edificis com la Llotja dels Mercaders (Actualment Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) o el Palau de Benicarló, es van crear així mateix edificis com la Catedral i altres capelles de caràcter religiós i es van reformar les muralles de la ciutat amb portes d'estil gòtic tardà (segles XV i XVI).



No obstant la majestuositat d'una catedral gòtica -amb retocs barrocs- i d'altres edificis religiosos singulars; el principal atractiu del cas antic de València és el seu gòtic civil, possiblement el més important de l'estat espanyol, i un dels de major rellevància a nivell europeu (i, per tant mundial) després del gótic civil d'algunes ciutats belgues.
València va passar a ser, durant els primers segles després de la seua conquesta per part de Jaume I el conqueridor un important mercat del Mediterrani.

Barcelona per a no turistes(1): Sant Andreu de Palomar

Com ja diu l'enunciat, aquest no és un barri massa freqüentat per turistes. Situat a la zona nord de la ciutat el barri de Sant Andreu de Palomar és un barri tradicionalment obrer que fins a finals del segle XIX era un municipi independent.Un municipi que l'any 1897 va ser incorporat a Barcvelona en contra de la seua voluntat però que avui està orgullós de ser una barri obrer de capital importància per a la ciutat.
El centre comercial La Maquinista i l'estació de trens Sant Andreu-Comptal són els dos espais que vertebren l'economia del barri. Allí trobem una esglèsia, la de Sant Andreu (detall a la foto) com a principal atractiu monumental i el modernista bar Versalles com a establiment típic per prendre un cafè.
Potser el major encant d'aquest barri que no té grans conjunts monumentals és la seua gent. El barri compta actualment amb aproximadament 50.000 habitants, aundreuencs, que tot i les reivindicacions històriques (alguns volen que Sant Andreu torne a ser municipi), fan d'aquest un dels barris més tranquils de la ciutat.
El mercat, petit, de barri, en una plaça petita que alberga poca cosa més que aquest edifici és freqüentat per la gent del barri que hi segueix fent les compres a les botiguetes locals més que a les grans superfícies.
En definitiva, ens trobem en un petit poble dins de la gran ciutat que és Barcelona; un lloc tranquil a prop del centre de Barcelona.