Modernisme valencià

Tot i no tindre la importància turística que té el modernisme català ni l'art nouveau a determinsdes regions centre-europees, el País Valencià compta amb un important grup d'edificis modernistes.

Potser un dels més coneguts siga l'estació de tren València-estació del Nord- a la foto-que compta amb una façana colorista on predomina el groc i un àliga a la entrada principal. A la zona de taquilles es poden veure mosaics coloristes sobre parets folrades de fustes nobles i unes làmpares de disseny bastant originals.

No obstant, al conjunt del territori valencià trobvem importants edificis civils d'aquest estil, especialment a nuclis importants com Benicarló, Alcoi, Novelda, Castelló o Sueca.

El modernisme valencià, molt més modest pel que fa estructures que el català en alguns casos, - no trobem arquitectes modernistes de la talla d'Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Muntaner- destaca pel color i la seua senzillesa. Una senzillesa que el fa atractiu i alhora evita edificis amb excesiva sobrecàrrega.

El modernisme valencià però segueix la tendència general d'aquest estili evita una continuïtat recta, la recta no existeix a la natura i l'arquitectura ha d'imitar-la a la natura.

Molts d'aquest edificis són dús públic com el Centre de la tercera Edat de Sueca o la ja esmenada Estació de València-Nord, però d'altres com la casa Bosch de Benicarló - a la foto- són edificis privats que reben el nom de la família que originàriament era propietària d'aquest edifici, tal com passa a edificis modernistes de Reus o Barcelona.

La casa Bosch de Benicarló, per exemple, pertany des de fa uns quants anys a Bancaixa, que té una oficina a la planta baixa.

Formes irregulars, colors variats, mosaics, utilització de ferro forjat són algunes de les principals característiques d'aquest estil arquitectònic que abunda també a la Comunitat Valenciana, tot i que no s'ha explotat massa turísticament per diverses dificultats.

Per una banda, com ja hem dit l'administració es troba amb el problema que en alguns casos els edificsi són privats, i per tant, le propietat privada els limita la visita als mateixos. Per una altra, els edificis que són d'ús públic en moltes ocasions encara són utilitzats i una visita turística perjudca el benestar dels usuaris.