Brusel·les (2)

La capital de Brabant és una ciutat d'amplies possibilitats culturals i comercials.
Havia parlat ja de la Grande Place i del Maneken Pis, de la cervesa, esl gofres i les xocolateries.
Els Museus de Belles Arts i el Museu René Magritte, situats a la Plaça Reial just en front del Palau Reial són un lloc que no us podeu perdre. El primer guarda obres de pintors com José de Rivera, Van der Weyden, Brueghel el vell, Brueghel el jove, Rubens, Rembrandt i altres.
L'edifici data d'època napoleònica, anterior al Louvre, i Rodin va col·laborar en la seua construcció.
Just al costat es sitúa el Museu René Magritte que exposa en tres plantes obres del gran artista surrealista de Lessines.
L'entrada individual costa 8 € i el combinat per a les 2 sales 13€. Auidoguia a part.
També mereix una visita el Centre Belga de la "Bande Dessinée" (museu del cómic) que alberga dibuixos belgues : Tintin; Lucky Luke, Marsupilami i Els Barrufets entre d'altres.
També és aconsellable visitar la catedral i l'esglèsia dels sablons d'estil gótic ambdues, el Palau de Justícia d'estil barroc i junt a la qual es sitúa un monument a les víctimes de les dues guerres europees.
Tampoc us podeu deixar de passejar i fer algunes compres a les Galeries Sant Hubert que daten del segle XIX i constitueixen una de les primeres galeries comercials d'Europa. Recomanable comprar en elles xocolates: Godiva, Leonidas i Neuhaus són els més importants; i cerveses dels Trappistes com Chimay o Rochefort, o d'altres com Kriek, Gueuze o Leffe.

S'illot, Sa Coma

AAA la costa oriental de l'illa de Mallorca, entre Porto Cristo i Cala Millor trobem dos petits nuclis que vull resaltar en aquest blog.

Es tracta de S'illot,que pertany al municipi de Manacor i Sa Coma que és una zona costera perntanyent a Sant Llorenç d'es Cardassar.

Molt més tranquils que els municipis de la zona de la badia de Palma, aquesta zona gaudeix d'un paisatge increïble amb cales, grans platges i algun espai de costes altes.

A nivell patrimonial és interessant visitar el poblat talaiòtic de S'illot i el seu museu (entrada 1'50€).

El estar més allunyat de la zona de Palma ha fet que s'hagi evitat en certa mesura aquelles barbaritats urbanístiques que ocupen gran part de la costa mediterrània. No obstant, al estiu hi ha una majoria d'ocupació alemanya i italiana; la qual cosa fa que hi hagi molts locals retolats en alemany i altres locals típics alemanys.

A pesar d'això, si voleu gaudir de petites dunes , pins i arbres gairebé dins la platja i aigües transparents aquest és un lloc ideal. Entre els típics locals per a turistes trobem bons restaurants amb especialitats variades des del trampó (amanida mallorquina) a especialitats de peix, marisc o carn (n'hi ha de molt bona a l'illa) sense oblidar-nos dels bons embotits, formatges i ,com no? les ensaïmades (fetes amb greix de porc o saïm).

Uns escasos metres més endins trobem camps de labor amb oliveres, blat -i/o bales de palla-, ovelles i alguna horta. Un paisatge que recorda molt a l'interior del País Valencià i a l'Aragó.

Costa Teguise

Situada a la costa centre-oriental de l'illa de Lanzarote trobem una petita població turística anomenada Costa Teguise, ja que pertany a la que va ser històricament la capital de l'illa fins que aquesta va ser remplaçada per Arrecife (localitat gran però sense cap atractiu).

Casetes blanques amb portes i finestres verdes són les més habituals , habitatges unifamiliars normalment: aquí trobem pocs blocs de pisos.

La costa és retallada, però trobem entre cales bones platges de sorra i espais amb roques volcàniques, presents a tota l'illa.

La vegetació predominant és a base de palmeres, aloes i altres suculentes i cactus, acompanyades d'altres plantes tropicals.

Passeigs i carrers amples es barrejen amb zones comercials i locals turístics, bars i pubs internacionals: britànics i alemanys sobre tot. Trobem gran quantitat i varietat de restaurants: bars de tapes, restaurants xinesos, indis o tex-mex.

Un passeig per el Serrallo

El Serrallo, barri mariner de Tarragona, es delimitat per la via del tren. Com tants altres barris humils de les nostres ciutats el Serrallo ha estat molt de temps descuidat, però afortunadament els darrers anys han sigut temps de reformes i rehablitacions que han fet d'aquest barri un lloc ideal per passejar.
Comencem el recorregut a l'altra banda de la via, a la Plaça dels Carros; una plaça delimitada pe l'antic edifici de la duana a una banda i presidida per una petita encara que interessant esculptura en bronze.
Una vegada hem creuat la via del tren ens dirigim ala dreta i fem una passejada pel Moll de Costa, i deixem a un costat el Museu del Port i alguns edificis que funcionen com a restaurants de molt bona qualitat. Endavant trobarem una font nova davant d'una petita esglèsia gòtica molt ben conservada, per cert.
Pels carrerons trobem locals on encara es reuneixen els mariners al finalitzar la seua dura feina.

Cocktails

Normament aquest blog parla de viatges, però com pel paladar també es viatja us deixo la recepta per tal de prepara unes quantes begudes que sempre va bé.
Per a preparar un litre i quart de cremat necessitem:
- 2dl i mig de rom blanc.
- 1dl i mig de rom negre.
- 4 cullerades de brandy.
- 3 culleres de sucre.
- la crosta d'una llima.
- canyella en rama.
- 7dl de cafè acabat de preparar.

* Cal posar el rom (blanc i negre), el cognac i el sucre a una casola de fang, remoure bé i després afegir la llimona i la canyella.
* Després s'ha de posar el recipient a calentar. Quan la barreja estiga calenta se li pren foc.
Es deixa flambejar l'alcohol, quan les flames s'apaguen s'afegeix el cafè. En uns segons es pot servir.

Per preparar un bon mojito hem de posar al got una mica de sucre -a poder ser negre-, afegir unes fulles de menta i un o dos troços de llima (verda, que no llimona). Axafem i afegim gel picat i per acabar el rom blanc i unes gotes d'angostura. Se li pot afegir Pulco o suc de llimona.

El coktail Canarias es una barreja de sabor dolç que porta licor de banana, suc de taronja, rom blanc i granadina. Tot junt amb uns glaçons de gel a la coctelera i a batre fins que quede freda la barreja.

Si ho trobeu massa dolç podeu probar una pinya colada. A la coctelera podeu afegir un didal de llet, suc de pinya, rom blanc i batida de coco.

Si sou una mica més atrevits podeu probar el surf-board que porta Blue Curaçao, suc de pinya, rom blanc i coc-rum (Malibu o similar); o el Primavera Real que es fa amb Blue sin alcohol, licor 43, rom blanc i suc de pinya.

Si no vos van les innovacions no patiu, sempre podeu probar de fer sangria. Ara us explico com es fa a Salou per als turistes:
Talleu la fruita: taronja, llimona, pomes i platans. L'afegiu al vi i el gel junt amb el sucre i la canyella en rama i remeneu per tal de fer que el sucre es disolga. Afegiu a la barreja Vermouth Blanc, Brandy, Cointreau i Gin. Seguidament afegiu la taronjada i llimonada.

Bebeu amb responabilitat i gaudiu d'aquestes begudes amb els vostres amics quan els convideu a casa.

Gand o Gent

Quan un arriba a Gent -Gand en francès- en tren, el primer que el sorpren en arribar a l'estació és el gran nombre de bicicletes estacionades al jardí que hi ha al jardí d'en front. Quan va caminant o circulant pels carrers de la ciutat s'adona que aquí les bicicletes ténen preferència als vehicles motoritzats i , en molts casos, als peatons; així mateix resulta increïble per a un espanyol la llargada i el bon estat dels carrils bici.

Per arribar des de l'estació Zuid fins al centre històric és millor prendre el tram o un autobus, ja que es troba a uns 15 minuts a peu des de l'estació.

Arribat al centre històric el viatger es veu sorprés per un cúmul d'edificis d'estil gòtic flamínger típics de la zona.

La catedral, dedicada a Sant Bavó, és de planta basilical amb una sola nau però amb uns amplis i colorits vitralls que permeten l'il·luminació natural de la seu fins i tot en els foscos dies d'hivern.

Trobem així mateix nombroses capelles del mateix estil i castells d'època medieval que conformen un més que interessant nucli històric. Junt amb els edificis religiosos trobem la Universitat, edifici de gran bellesa i d'època també medieval; la torre de l'ajuntament i innombrables museus d'entre els que destaca el d'art contemporani.

Al voltant del centre trobem gran nombre de bar,cerveseries i restaurants junt a botigues de records. La llengua oficial és el neerlandés, però és fàcil moure's amb l'anglès i, a alguns llocs es pot parlar l'espanyol.

Les Ardennes belgues

Aquest territori no acostuma a entrar als paquets turístics que visiten Bélgica, normalment aquests es limiten a incloure la capital -Brusel·les- i les ciutats de Gand (Gent) i Bruges (Brugge), amb un important conjunt arquitectònic d'estil gótic brabançó.

L'Ardenne en singular és una zona muntanyosa que ocupa el sud de Bélgica, que és la que ens ocupa en aquest moment.

Es tracta d'una zona eminentment rural situada a la regió francofona de Wallonie (Valònia en català) i, per tant amb conjunts urbans de poca importància si els comparem amb els de Flandes.

El fet històric més conegut d'aquestes terres és la batalla de les Ardenes que va tindre lloc a la primera Guerra Mundial, en la qual le stropes franceses van reultar derrotades pels alemanys (Agost de 1914).

La zona està poblada per boscos i prats i dedicats en gran part a la ramaderia bovina. Es tractad'una zona de baixa muntanya - el punt més alt arriba als 710 metres d'alçada- amb estius suaus i hiverns freds i humits.

Hi ha poblets de gran interés pels seus cementiris de guerra, petites esglésies gótiques i innumerables monuments recordatoris a les víctimes de la 1ª i 2ª Guerra Mundial. També destaca les grutes (Grottes en francès) de Han-sur- Less, d'origen Kàrstic formades per roques i fòssils d'un antic mar càlid; són les més grans d'Europa.

En quant a la gastronomia cal destacar la cevessa dels Pares Trappistes de Rochefort i Chimay (2 de les 6 úniques que es fan al món per els trapsites) i la carn de caça - a la foto-, i els bolets. Cal probar els gofres liegois i el sirop de Liège, dolços típics de la veïna ciutat de Lieja.

Les comunicacions són bastant bones en tren - fins a Jemelle la linia férrea arriba en el seu camí fins a Luxemburg - i les carreteres són molt bones, però és fàcil trobar blocs de gel en èpoques invernals.