Bruxelles, Brussel

Capital d'Europa i de Bélgica si és que alguna de les dos existeix, Brusel·les és una ciutat plural i cosmopolita per definició. Francès i flamand conviuen als carrers (amb majoria absoluta del francès) amb altres llengües vingudes de fora com l'epanyol, l'italià i l'àrab.

Pels carrers es barregen els aromes de la xocolata, les patates fregides i els gofres amb el dels kebaps, el curry i el menjar asiàtic- aquí sobretot el vietnamita.

El lloc més visitat pels turistes és òbviament la Grande Place o Grosse Markt on trobem dos dels edificis més característics de la ciutat: l'ajuntament o Hôtel de Ville (a la foto) i la Maison du Roi que actualment alberga el museu municipal (entrada 3€) on podem veure l'història de la ciutat a través d'escultures gótiques, imatges i els trages del Maneken pis.

Pel que fa el Maneken-Pis, la imatge del nen fent pipi és la més venuda de la ciutat. Diverses llegendes tracten sobre aquesta figura però realment no sabem qui era el xiquet. Tot i això el més versemblant és que el fill d'un burgmestre es va perdre i el seu pare va prometre a les autoritats religioses que oferiria a la ciutat una escultura tal i com trobés al nen. La resta la podeu imaginar.

El segon personatge més famós d'aquesta ciutat està a la foto inferior: Tintin i Milú són omnipresents a la ciutat.

L'atomium, l'estadi Roi Baudouine (ambdós al barri Heizel)el palau de justícia (un majestuós edifici barroc), el Parlament Europeu, la borsa de Brusel·les i les diverses esglésies gótiques contant la catedal, són altres edificis a visitar.

Val la pena probar alguna de les cerveses: Mort subite i Gueuze són de les més valorades i originals (amb sabor a cirera i frambuesa), però també hi ha grans cerveses d'abadia. Per menjar, els plats més típics són els musclos fregits, patates fregides (contra la creença britànica són originals de Bélgica i no de França), la xocolata i els gofres.