Barcelona per a no turistes(1): Sant Andreu de Palomar

Com ja diu l'enunciat, aquest no és un barri massa freqüentat per turistes. Situat a la zona nord de la ciutat el barri de Sant Andreu de Palomar és un barri tradicionalment obrer que fins a finals del segle XIX era un municipi independent.Un municipi que l'any 1897 va ser incorporat a Barcvelona en contra de la seua voluntat però que avui està orgullós de ser una barri obrer de capital importància per a la ciutat.
El centre comercial La Maquinista i l'estació de trens Sant Andreu-Comptal són els dos espais que vertebren l'economia del barri. Allí trobem una esglèsia, la de Sant Andreu (detall a la foto) com a principal atractiu monumental i el modernista bar Versalles com a establiment típic per prendre un cafè.
Potser el major encant d'aquest barri que no té grans conjunts monumentals és la seua gent. El barri compta actualment amb aproximadament 50.000 habitants, aundreuencs, que tot i les reivindicacions històriques (alguns volen que Sant Andreu torne a ser municipi), fan d'aquest un dels barris més tranquils de la ciutat.
El mercat, petit, de barri, en una plaça petita que alberga poca cosa més que aquest edifici és freqüentat per la gent del barri que hi segueix fent les compres a les botiguetes locals més que a les grans superfícies.
En definitiva, ens trobem en un petit poble dins de la gran ciutat que és Barcelona; un lloc tranquil a prop del centre de Barcelona.

Belchite

Belchite seria un poble més de Zaragoza si no fos pel que va passar allí entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de l'any 1937.

El poble, capital de la comarca anomenada Campo de Belchite, va ser un nucli especialment castigat per la Guerra i un bombardeig va arrasar el poble sense deixar una sola casa en peu.

Els seus habitants van decidir abandonar el que des d'aquell moment s'anomena el Pueblo Viejo i construir un nou Belchitea escasos metres de l'anterior nucli. El nucli poblacional vell o Pueblo Viejo es conserva tal i com va quedar després de la batalla amb les restauracions necessàries perque no hi hagi més enderrocs i es mantinga com va quedar després de la batalla. De gran interès són les restes de parets múdejars de l'esglèsia i altres edificis del Pueblo Viejo mig derruides pels bombardeigs.

El Pueblo Nuevo , on es concentra la població (aproximadament 1500 habitants) de Belchite, té òbviament poc interès patrimonial en tractar-se d'un poble de nova construcció.

De gran interès per als ecologistes i naturòlegs és la reserva ornitològica de El Planerón, situada a escasos metres del nucli poblacional.

Dins de la mateixa comarca i a escasos quilòmetres trobem el poble de Fuendetodos, on va nèixer Francisco de Goya y Lucientes i on es conserva com a principal espai d'interès turístic la seua casa natal.

La comarca està a uns 50 km al sud de Zaragoza, allunyant-se del Ebre i apropant-se a la Província de Teruel (Híjar està molt a prop), la qual cosa fa que el clima siga molt sec i claurós al estiu, i fred a l'hivern.

Lourdes

Situada al peu nord dels Pirineus, Lourdes era fins a mitjans del xegle XIX una petita aldea de pastors analfabets desconeguda per la majoria de francesos.

La llegenda conta que l'any 1858, quan Europa es barallava per si era catòlica o laica, es va apareixer la verge Maria a una noia del poble. L'església va acabar per confirmar l'aparició i va declarar aquestes terres com a sagrades, la qual cosa va propiciar peregrinacions de grups catòlics que encara persisteixen avui en dia.

El santuari de Lourdes, així com el poble són avui en dia un centre comercial on es poden comprar tot tipus de souvenirs amb la figura de la verge.

Pel que fa el patrimoni, el santuari és d'estil neogótic però construit al segle XIX. Destaca també el castell, situat a escasos metres del santuari i del poble; data del segle XIV amb una restauració del s.XVI i era la residència dels Comptes de Bigorre, senyors de aquestes terres.

Tradicionalment occitana la ciutat està situada al departament de Midi-pirenées prop de nuclis més importants com Pau, Tarbes o Bagnères de Bigorre i està banyada pel riu Gave.