els meus viatges

Peníscola

2012-01-02T08:10:00.000-08:00

Situada al nord de la província de Castelló, Peníscola és una de les joies de la Costa dels Tarongers -Costa del Azahar.
El nucli antic està amurallat i situat sobre un promontori rocós en el que destaca la figura del castell. La ciutat va ser seu papal amb Pere Martínez de Luna, el conegut com a Papa Luna, al segle XV; en un període en el que va haver fins a 3 papes.
La ciutat antiga, forma una península-d'ahí deriva el seu nom- i està situada entre dues platges: la platja Nord, amb majors usos turístics; i la platja Sud.
Durant la major part de l'any la ciutat - tot i la seua escasa població (7.900h) té el títol de ciutat des de 1707- gaudeix d'una notable tranquilitat; però en la temporada estival es converteix en el principal nucli turístic del nord de Castelló amb majoria de visitants nacionals i francesos.
Un important bulevard, l'avinguda Papa Luna, on es situen bona part dels hotels turístics, uneix el municipi amb la localitat de Benicarló, eminentment agrícola. L'avinguda es converteix en espai de passeig i àrea d'esbarjo dels veïns.
De gran interès són les festes de Moros i Cristians i festes en honor a la Mare de Déu de l'Ermitana, la segona setmana de setembre amb bous al carrer, dances populars i les populars desfilades.

Bruges-Brugge

2011-12-26T09:34:00.000-08:00

La ciutat de Bruges o Brugge en flamenc, és una bonica vila poblada de canals i edificis gòtics i és capital de la regió de Flandes Occidental. Situada al nordoest de Flandes, a Bèlgica; la ciutat és coneguda pels canals, ponts, esglèsies i edificis civils.
La ciutat, coneguda com la Venècia del Nord gaudeix d'un preciòs parc municipal ideal per a fer passeigs romàntic o un volt en bicicleta.
El centre de la ciutat està ple de habitatges típics amb cases unifamiliars en estil típic flamenc similars a les d'Amsterdam.
El conjunt del casc antic de Bruges i el parc de la ciutat amb el Minnewater o " Llac de l'Amor" va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.
Dins del centre de la ciutat, entre botigues d'artesania en les que destaca la xocolata i els treballs de les puntaires; trobem el Groningemuseum en el que trobem obres d'artistes com Van Eyck i Boschle Hyeronimous i el museu de la ciutat- Museu Belfort, un ampli edifici construït en estil gòtic en el que destaca una elevada torre del mateix estil. També és recomanable visitar alguna destileria de cervesa.
La ciutat està molt ben comunicada amb les altres ciutats flamenques de Gant i Ostende, i amb la capital Brusel·les tant per la xarxa ferroviària -la estació Saint Gilles està a escasos metres del parc de la ciutat- com per carretera.
La ciutat està envoltada per canals que es poden recòrrer amb petites embarcacions que faciliten excursions grupals. Aquestos canals són creuats per petits ponts de pedra que permeten el pas de vehicles i vianants.
En aquest entorn, la vegetació de fulla caduca i les aus aquàtiques complementen el paisatge donant color als parcs i jardins, especialment a la tardor.

Köln - Colònia

2011-12-16T07:12:00.001-08:00

La ciutat de Colònia - d'ara endavant la nomenaré Köln- està situada a la part més occidental d'Alemanya.
El riu Rin (Rhein) travesa la ciutat separant la ciutat vella de la zona més moderna on estàn els grans edificis d'oficines.
És el matiex riu el que serveix d'eix vertebrador de l'indústria i comerç alemanys permetent els intercanvis comercials entre grans ciutats com Köln, Leverkusen i Düsseldorf.
Al llarg de la vora occidental del Rin trobem un passeig amb restaurants, hotels i embarcadors que ofereixen petits creuers pel riu. A aquesta zona destaca el museu de la xocolata Lindt.
A uns quants metres de la riba occidental del Rin hi ha els edificis més interessants de la ciutat : la magnífica catedral gótica ,una de les més grans en aquest estil i on es conserven les relíquies dels Reis Mags; i el Museu Romà de Köln que conserva joies de l'època romana en la que la ciutat de Colònia era un punt fronterer de l'Imperi Romà amb Germania.
Per tota la ciutat trobem restes d'edificis que van ser bombardejats durant la segona Guerra Mundial (1939-45) reconstruïts o no. Trobem també nombrosos edificis religiosos en estil gòtic.
La ciutat està ben comunicada per tren amb ciutats de gran importància de dins i fora d'Alemanya com Brusel·les i Lieja (a Bélgica), Amsterdam - a Holanda- Munich, Hamburg ,etc... i compta amb una important estació ferroviària.
A escasos metres de la catedral i l'estació trobem l'edifici gótic de l'ajuntament o Rathaus situat en una petita plaça que comunica al sud amb l'àrea comercial. Allí trobem cafès-pastisseries, paradetes de Glüwein (vi calent), Bretzels, salsitxes, castanyes torrades, etc... i grans botigues , magatzems comercials i perfumeries on es pot comprar la famosa Aigua de Colònia -perfums.

Brusel·les (2)

2011-11-06T08:04:00.001-08:00

La capital de Brabant és una ciutat d'amplies possibilitats culturals i comercials.
Havia parlat ja de la Grande Place i del Maneken Pis, de la cervesa, esl gofres i les xocolateries.
Els Museus de Belles Arts i el Museu René Magritte, situats a la Plaça Reial just en front del Palau Reial són un lloc que no us podeu perdre. El primer guarda obres de pintors com José de Rivera, Van der Weyden, Brueghel el vell, Brueghel el jove, Rubens, Rembrandt i altres.
L'edifici data d'època napoleònica, anterior al Louvre, i Rodin va col·laborar en la seua construcció.
Just al costat es sitúa el Museu René Magritte que exposa en tres plantes obres del gran artista surrealista de Lessines.
L'entrada individual costa 8 € i el combinat per a les 2 sales 13€. Auidoguia a part.
També mereix una visita el Centre Belga de la "Bande Dessinée" (museu del cómic) que alberga dibuixos belgues : Tintin; Lucky Luke, Marsupilami i Els Barrufets entre d'altres.
També és aconsellable visitar la catedral i l'esglèsia dels sablons d'estil gótic ambdues, el Palau de Justícia d'estil barroc i junt a la qual es sitúa un monument a les víctimes de les dues guerres europees.
Tampoc us podeu deixar de passejar i fer algunes compres a les Galeries Sant Hubert que daten del segle XIX i constitueixen una de les primeres galeries comercials d'Europa. Recomanable comprar en elles xocolates: Godiva, Leonidas i Neuhaus són els més importants; i cerveses dels Trappistes com Chimay o Rochefort, o d'altres com Kriek, Gueuze o Leffe.

S'illot, Sa Coma

2010-07-31T13:21:00.000-07:00

AAA la costa oriental de l'illa de Mallorca, entre Porto Cristo i Cala Millor trobem dos petits nuclis que vull resaltar en aquest blog.

Es tracta de S'illot,que pertany al municipi de Manacor i Sa Coma que és una zona costera perntanyent a Sant Llorenç d'es Cardassar.

Molt més tranquils que els municipis de la zona de la badia de Palma, aquesta zona gaudeix d'un paisatge increïble amb cales, grans platges i algun espai de costes altes.

A nivell patrimonial és interessant visitar el poblat talaiòtic de S'illot i el seu museu (entrada 1'50€).

El estar més allunyat de la zona de Palma ha fet que s'hagi evitat en certa mesura aquelles barbaritats urbanístiques que ocupen gran part de la costa mediterrània. No obstant, al estiu hi ha una majoria d'ocupació alemanya i italiana; la qual cosa fa que hi hagi molts locals retolats en alemany i altres locals típics alemanys.

A pesar d'això, si voleu gaudir de petites dunes , pins i arbres gairebé dins la platja i aigües transparents aquest és un lloc ideal. Entre els típics locals per a turistes trobem bons restaurants amb especialitats variades des del trampó (amanida mallorquina) a especialitats de peix, marisc o carn (n'hi ha de molt bona a l'illa) sense oblidar-nos dels bons embotits, formatges i ,com no? les ensaïmades (fetes amb greix de porc o saïm).

Uns escasos metres més endins trobem camps de labor amb oliveres, blat -i/o bales de palla-, ovelles i alguna horta. Un paisatge que recorda molt a l'interior del País Valencià i a l'Aragó.

Costa Teguise

2010-03-25T10:31:00.001-07:00

Situada a la costa centre-oriental de l'illa de Lanzarote trobem una petita població turística anomenada Costa Teguise, ja que pertany a la que va ser històricament la capital de l'illa fins que aquesta va ser remplaçada per Arrecife (localitat gran però sense cap atractiu).

Casetes blanques amb portes i finestres verdes són les més habituals , habitatges unifamiliars normalment: aquí trobem pocs blocs de pisos.

La costa és retallada, però trobem entre cales bones platges de sorra i espais amb roques volcàniques, presents a tota l'illa.

La vegetació predominant és a base de palmeres, aloes i altres suculentes i cactus, acompanyades d'altres plantes tropicals.

Passeigs i carrers amples es barrejen amb zones comercials i locals turístics, bars i pubs internacionals: britànics i alemanys sobre tot. Trobem gran quantitat i varietat de restaurants: bars de tapes, restaurants xinesos, indis o tex-mex.

Un passeig per el Serrallo

2010-03-05T01:45:00.000-08:00

El Serrallo, barri mariner de Tarragona, es delimitat per la via del tren. Com tants altres barris humils de les nostres ciutats el Serrallo ha estat molt de temps descuidat, però afortunadament els darrers anys han sigut temps de reformes i rehablitacions que han fet d'aquest barri un lloc ideal per passejar.
Comencem el recorregut a l'altra banda de la via, a la Plaça dels Carros; una plaça delimitada pe l'antic edifici de la duana a una banda i presidida per una petita encara que interessant esculptura en bronze.
Una vegada hem creuat la via del tren ens dirigim ala dreta i fem una passejada pel Moll de Costa, i deixem a un costat el Museu del Port i alguns edificis que funcionen com a restaurants de molt bona qualitat. Endavant trobarem una font nova davant d'una petita esglèsia gòtica molt ben conservada, per cert.
Pels carrerons trobem locals on encara es reuneixen els mariners al finalitzar la seua dura feina.

Cocktails

2010-01-14T07:47:00.000-08:00

Normament aquest blog parla de viatges, però com pel paladar també es viatja us deixo la recepta per tal de prepara unes quantes begudes que sempre va bé.
Per a preparar un litre i quart de cremat necessitem:
- 2dl i mig de rom blanc.
- 1dl i mig de rom negre.
- 4 cullerades de brandy.
- 3 culleres de sucre.
- la crosta d'una llima.
- canyella en rama.
- 7dl de cafè acabat de preparar.

* Cal posar el rom (blanc i negre), el cognac i el sucre a una casola de fang, remoure bé i després afegir la llimona i la canyella.
* Després s'ha de posar el recipient a calentar. Quan la barreja estiga calenta se li pren foc.
Es deixa flambejar l'alcohol, quan les flames s'apaguen s'afegeix el cafè. En uns segons es pot servir.

Per preparar un bon mojito hem de posar al got una mica de sucre -a poder ser negre-, afegir unes fulles de menta i un o dos troços de llima (verda, que no llimona). Axafem i afegim gel picat i per acabar el rom blanc i unes gotes d'angostura. Se li pot afegir Pulco o suc de llimona.

El coktail Canarias es una barreja de sabor dolç que porta licor de banana, suc de taronja, rom blanc i granadina. Tot junt amb uns glaçons de gel a la coctelera i a batre fins que quede freda la barreja.

Si ho trobeu massa dolç podeu probar una pinya colada. A la coctelera podeu afegir un didal de llet, suc de pinya, rom blanc i batida de coco.

Si sou una mica més atrevits podeu probar el surf-board que porta Blue Curaçao, suc de pinya, rom blanc i coc-rum (Malibu o similar); o el Primavera Real que es fa amb Blue sin alcohol, licor 43, rom blanc i suc de pinya.

Si no vos van les innovacions no patiu, sempre podeu probar de fer sangria. Ara us explico com es fa a Salou per als turistes:
Talleu la fruita: taronja, llimona, pomes i platans. L'afegiu al vi i el gel junt amb el sucre i la canyella en rama i remeneu per tal de fer que el sucre es disolga. Afegiu a la barreja Vermouth Blanc, Brandy, Cointreau i Gin. Seguidament afegiu la taronjada i llimonada.

Bebeu amb responabilitat i gaudiu d'aquestes begudes amb els vostres amics quan els convideu a casa.

Gand o Gent

2009-11-19T10:13:00.000-08:00

Quan un arriba a Gent -Gand en francès- en tren, el primer que el sorpren en arribar a l'estació és el gran nombre de bicicletes estacionades al jardí que hi ha al jardí d'en front. Quan va caminant o circulant pels carrers de la ciutat s'adona que aquí les bicicletes ténen preferència als vehicles motoritzats i , en molts casos, als peatons; així mateix resulta increïble per a un espanyol la llargada i el bon estat dels carrils bici.

Per arribar des de l'estació Zuid fins al centre històric és millor prendre el tram o un autobus, ja que es troba a uns 15 minuts a peu des de l'estació.

Arribat al centre històric el viatger es veu sorprés per un cúmul d'edificis d'estil gòtic flamínger típics de la zona.

La catedral, dedicada a Sant Bavó, és de planta basilical amb una sola nau però amb uns amplis i colorits vitralls que permeten l'il·luminació natural de la seu fins i tot en els foscos dies d'hivern.

Trobem així mateix nombroses capelles del mateix estil i castells d'època medieval que conformen un més que interessant nucli històric. Junt amb els edificis religiosos trobem la Universitat, edifici de gran bellesa i d'època també medieval; la torre de l'ajuntament i innombrables museus d'entre els que destaca el d'art contemporani.

Al voltant del centre trobem gran nombre de bar,cerveseries i restaurants junt a botigues de records. La llengua oficial és el neerlandés, però és fàcil moure's amb l'anglès i, a alguns llocs es pot parlar l'espanyol.

Les Ardennes belgues

2009-11-11T07:25:00.000-08:00

Aquest territori no acostuma a entrar als paquets turístics que visiten Bélgica, normalment aquests es limiten a incloure la capital -Brusel·les- i les ciutats de Gand (Gent) i Bruges (Brugge), amb un important conjunt arquitectònic d'estil gótic brabançó.

L'Ardenne en singular és una zona muntanyosa que ocupa el sud de Bélgica, que és la que ens ocupa en aquest moment.

Es tracta d'una zona eminentment rural situada a la regió francofona de Wallonie (Valònia en català) i, per tant amb conjunts urbans de poca importància si els comparem amb els de Flandes.

El fet històric més conegut d'aquestes terres és la batalla de les Ardenes que va tindre lloc a la primera Guerra Mundial, en la qual le stropes franceses van reultar derrotades pels alemanys (Agost de 1914).

La zona està poblada per boscos i prats i dedicats en gran part a la ramaderia bovina. Es tractad'una zona de baixa muntanya - el punt més alt arriba als 710 metres d'alçada- amb estius suaus i hiverns freds i humits.

Hi ha poblets de gran interés pels seus cementiris de guerra, petites esglésies gótiques i innumerables monuments recordatoris a les víctimes de la 1ª i 2ª Guerra Mundial. També destaca les grutes (Grottes en francès) de Han-sur- Less, d'origen Kàrstic formades per roques i fòssils d'un antic mar càlid; són les més grans d'Europa.

En quant a la gastronomia cal destacar la cevessa dels Pares Trappistes de Rochefort i Chimay (2 de les 6 úniques que es fan al món per els trapsites) i la carn de caça - a la foto-, i els bolets. Cal probar els gofres liegois i el sirop de Liège, dolços típics de la veïna ciutat de Lieja.

Les comunicacions són bastant bones en tren - fins a Jemelle la linia férrea arriba en el seu camí fins a Luxemburg - i les carreteres són molt bones, però és fàcil trobar blocs de gel en èpoques invernals.

Barcelona no (sols) per a Turistes: la Boqueria i Port Vell

2009-07-31T08:44:00.000-07:00

La ciutat de Barcelona, com a una de les principals destinacions de turisme urbà d'Europa compta amb una sèrie d'espais d'ús públic que comparteixen habitualment turistes i veïns.
Un bon exemple és el mercat de Sant Josep, conegut popularment com la Boqueria. Es tracta del major mercat de comestibes de la ciutat i, en ell es pot trobar pràcticament qualsevol aliment provinent de qualsevol part del món. Molts barcelonins acudeixen a fer les seues compres, però resulta curiòs veure com molts turistes acudeixen a veure les parades i fotografiar.
Però a Barcelona també trobem espais lúdics pensats per als barcelonins i freqüentats també per turistes. A la zona del Port Vell hi trobem un gran centre comercial amb cinemes 3D , botigues i restaurants que s'omple de gent cada dia i de famílies els caps de setmana i dies festius.
Des d'allà hi ha bones vistes del Cristòfol Colom, dels passeigs i del port.
Estem ja ins de la Barcelona de postal, prop de la Rambla, el teatre del Liceu tampoc queda lluny . La Barcelona més típica, la dels turistes ens obre les portes i aquí es barreja ja la gent que viu i/o treballa aquí i els que vénen de visita.

MNAT

2009-07-30T10:43:00.000-07:00

Situat a la Part Alta de Tarragona ( Casc Antic ), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona conté una important col·lecció d'art romà a més d'una bona quantita d'estris d'ús quotidià durant l'època romana.

El museu es va crear a la pimera meitat del segle XIX, però d'algunes de les peces més importants en tenim constància des del segle XVI. El museu va adquirir caràcter públic l'any 1844 i v patir importants canvis fins que el 1960 va passar a ocupar l'espai que ocupa actualment.

Actualment la col·lecció va creixent amb mostres provinent de les diverses excavacions que trobem a l'espai que antigament formava la Imperial Tàrraco, capital de l'Hispania Citerior.

Són de gran interès els mosaics com el de Medusa (a la foto) i altres que es van trobar a diferents assentaments, així com les mostres d'escultura i els estris d'ús quotidià.

Preu de l'entrada: 2'40 €

Morella, la vella capital carlista

2009-04-17T07:36:00.000-07:00

Situada al nord-oest de la província de Castelló, prop de la confluència entre Aragó, Catalunya i País Valencià; la ciutat de Morella és un punt clau en la història valenciana.

Aquí van iniciar les tropes catalano-aragoneses de Jaume I, dirigides per Balasc d'Alagó, la reconquesta del que havia de ser el Regne de València.

La localitat està situada sobre un turó que destaca entre tot el masís dels Ports. A la part més elevada està el castell, un castell templer que va ser ocupat posteriorment per l'ordre militar de Montesa i que va tindre una gran importància militar en època de les Guerres Carlines. Des d'allí el general Cabrera, militar tortosí va dirigir el bàndol carlista que segueix tenint una gran importància en aquestes terres.

El principal nucli de població està entre el castell i les muralles. Predomina l'estil gótic, presnt en nombrosos edificis religiosos i civils.

D'entre tots ells destaca la catedral, en un marcat estil gótic. A la porta principal ens reben les escultures dels 12 apóstols, acompanyats a la façana per un grandiós Sant Jordi amb el drac. Els carrers són empinats i tortuosos, plens d'escales i creus de pedra de la mateixa època.

Les muralles voregen tot el centre urbà i presenten alguns miradors des dels quals es poden veure totes les muntanyes de Els Ports per on pasturen vaques i ovelles.

També cal passejar-se pels carrers dels "porxos", centre neuràlgic de la vil·la on es concentre els principals establiments típics: bars, restaurants i botigues. és imprecindible degustar a algun d'aquests locals els típics flaons: dolços de brull i canyella ; la sopa morellana és un altre atractiu gastronòmic en dies de fred.

Altres productes típics són peces textils com les mantes morellanes o les faixes, atractives i coloristes peces imprescindibles en aquestes terres en temps d'hivern i conegudes en tot el país.

Cada sis anys es celebra a Morella les festes del sexeni i els carrers es decoren amb infinites figures elaborades pels veïns amb paper, es celebren cercaviles amb balls típics, música i gegants que animen els més joves- i els que no ho són tant-en una festa que va ser declarada "Bé d'interés cultural."

Museu del Prado

2009-03-14T07:22:00.001-07:00

Situat al centre de la capital espanyola, el Museo del Prado és la pinacoteca més important de l'estat.

Atocha queda molt a prop, darrere trobem el Real Monsaterio de los Jerónimos, i a escasos metres els museus Thyssen-Bornemisza, el Reina Sofía i la Real Academia de Bellas Artes San Fernando.

El museu exposa obres de pintura espanyola clàssica , obres que van ser realitzades entre l'any 1100 i el 1850. D'ente les quals destaquen pintures de Goya, Velázquez, el Greco, Murillo o Sorolla. Però també trobem sales amb pintures exposades de grans pintors europeus, especialment flamencs i italians: Durero, Tiziano, Tiepolo, Brueghel o Rubens ténen algunes de les seues principals obres exposades en aquesta galería.

El museu es pot visitar de dimarts a diumenge de 9 a 20h, excepte els díes 6 de gener i el 24 i 31 de desembre que obre les portes de 9 a 14h. El museu permaneix tancat els dies 1 de gener, 1 de maig, divendres sant i el dia de nadal.

El preu d'entrada és de 6€, reduït 3€ (reducció aplicable a Carnet Jove, , famílies nombroses, etc...) i alguns grups poden tindre entrada gratuïta. Així mateix es ot gaudir d'entrada gratuïta cada día durant dues hores a la tarda ( de 18h- a 20h) i algunhs dies especials.

L'edifici es va projectar l'any 1786 i es va inaugurar com a tal l'any 1819 i havia de tenir les funcions de museu d'història natural. és juntament amb la galería dels Ufizzi a Florència, el British Museum a Londres i el Louvre a París, un dels primers i més importants museus públics d'Europa.

Modernisme valencià

2009-02-23T11:32:00.001-08:00

Tot i no tindre la importància turística que té el modernisme català ni l'art nouveau a determinsdes regions centre-europees, el País Valencià compta amb un important grup d'edificis modernistes.

Potser un dels més coneguts siga l'estació de tren València-estació del Nord- a la foto-que compta amb una façana colorista on predomina el groc i un àliga a la entrada principal. A la zona de taquilles es poden veure mosaics coloristes sobre parets folrades de fustes nobles i unes làmpares de disseny bastant originals.

No obstant, al conjunt del territori valencià trobvem importants edificis civils d'aquest estil, especialment a nuclis importants com Benicarló, Alcoi, Novelda, Castelló o Sueca.

El modernisme valencià, molt més modest pel que fa estructures que el català en alguns casos, - no trobem arquitectes modernistes de la talla d'Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Muntaner- destaca pel color i la seua senzillesa. Una senzillesa que el fa atractiu i alhora evita edificis amb excesiva sobrecàrrega.

El modernisme valencià però segueix la tendència general d'aquest estili evita una continuïtat recta, la recta no existeix a la natura i l'arquitectura ha d'imitar-la a la natura.

Molts d'aquest edificis són dús públic com el Centre de la tercera Edat de Sueca o la ja esmenada Estació de València-Nord, però d'altres com la casa Bosch de Benicarló - a la foto- són edificis privats que reben el nom de la família que originàriament era propietària d'aquest edifici, tal com passa a edificis modernistes de Reus o Barcelona.

La casa Bosch de Benicarló, per exemple, pertany des de fa uns quants anys a Bancaixa, que té una oficina a la planta baixa.

Formes irregulars, colors variats, mosaics, utilització de ferro forjat són algunes de les principals característiques d'aquest estil arquitectònic que abunda també a la Comunitat Valenciana, tot i que no s'ha explotat massa turísticament per diverses dificultats.

Per una banda, com ja hem dit l'administració es troba amb el problema que en alguns casos els edificsi són privats, i per tant, le propietat privada els limita la visita als mateixos. Per una altra, els edificis que són d'ús públic en moltes ocasions encara són utilitzats i una visita turística perjudca el benestar dels usuaris.

Snowdon

2009-02-11T02:26:00.001-08:00

Al nord del País de Gales, a la zona més septentrional del Mar d'Irlanda trobem el Parc Natural de Snowdonia.

Es tracta d'una zona rural de gran bellesa i envoltada de volcans inactius i d'antigues mines de carbó, unes mines que van ser un punt clau per al desenvolupament de la Revolució Industrial.

Les ciutats industrials de Liverpool i Manchester, queden a escasa distància d'aquí. Aquest factor va ser decisiu per al desenvolupament industrial de la zona: carbó i metall a prop de dos nuclis poblacionals importants afavoririen el naixement de la indústria metalúrgica moderna.

El pastoreig d'ovelles és un actiu important també de la zona i la llana era comprada per industrials de les ja anomenades ciutats de Liverpool i Manchester. Aquesta activitat ramadera segueix tenint una importància relativa a aquesta zona, però ha anat poc a poc perdent poder amb les crisis industrials del segle XX.

La seua bellesa paisagística i natural formada per la vegetació abundant, els llacs i les muntanyes es complementa amb petits nuclis poblacionals com Beddgelert - a la foto superior- carregats d'històries i llegendes i que constitueixen un gran atractiu per als urbnites britànics. L'oferta hotelera és molt limitada o gairebé nula, però sempre hi ha alguna casa d'ancians que s'ofereix com Bed & Breakfast a preus assequibles.

Algunes mines de carbó es poden visitar per preus assequibles, també és recomanable fer excursion senderistes -amb algú que conega el terreny-, o anar a pescar igual als llacs com a la mar d'Irlanda.

Per menjar Fish & Chips (Peix i patates). L'esmorzar britànic consta de ou ferrat, salsitxes, tomaquet a la planxa, mongetes, té amb llet i suc de taronja amb o sense cereals. Trobem bones cerveses i algun whiskey, però són millors els de l'altra banda de la mar, els irlandesos.

Es parla normalment galés, ja que les visites fins fa poc eren molt limitades i de gent que tenia molta relació amb la zona, però -els més majors amb esforç- parlen perfectament l'anglès amb accent de Liverpool.

Madrid diabòlic

2009-02-03T10:37:00.000-08:00

Madrid és l'únic lloc del món que té en el seu haber una escultura dedicada al dimoni. Es tracta de una escultura de bronze instal·lada a la Plaza de Cuba del Parque del Retiro.

Al Parque del Retiro trobem a més altres monuments com una font dedicada a Alfonso XIII, grans passeigs i zones ajardinades, i edificis d'ús públic com la Casa de las Vacas o el Palacio de Cristal.

Prop del Parque del Retiro trobem la famosa Puerta de Alcalá i uns 500 metres cap a la Gran Vía està la font de la Cibeles. La Plaza de Cibeles i Gran Vía delimiten els barris elitistes de Recoletos i Barrio de Salamanca.

Des de Gran Vía seguint el Carrer de La Montera arribem fins a la Puerta del Sol on trobem l'edifici de l'Ajuntament, conegut especialment per tractar-se del lloc on es retransmiteixen les campanades d'Any Nou.

El conjunt patrimonial de la ciutat no és gran cosa si el comparem amb altres ciutats espanyoles com València, Barcelona, Santiago de Compostela o Burgos, però trobem llocs de cert interès. A més dels ja anomenats trobem el Monasterio de los Jerónimos, el Museo del Prado o la Plaza de España amb el monument a Miguel de Cervantes.

El Museo del Prado té diverses tarifes depenent del dia, hora i les condicions d'estudiant, xiquet, pensionista,etc... La pinacoteca mostra obres de Goya, Velázques i Juan de Ribera especialment, encara que trobem alguna obra menor de Sorolla i de Brueguel el Vell. Entre les obres destacades estan : Los fusilamientos del 2 de Mayo, La Maja desnuda, La Maja vestida i La cargo de los Mamelucos de Francisco de Goya; Las Hilanderas, La fragua de Vulcano i Las meninas de Velázquez i diveros retrats de Carles III pintats per Juan de Ribera
Com a conclusió, cal dir que a diferència d'altres capitals estatals com París i Londres; Madrid no és la única capital cultural de l'estat. Ciutats com València, Barcelona, Sevilla, Salamanca o la mateixa Alcalá de Henares gaudeixen d'una intensa vida cultural que , a vegades té poc que envejar a la de la Madrid.
El turisme de Fires i congressos, així com la capitalitat estatal fan que les seus de diversos organismes es centren a aquesta ciutat: Ministeris, grans empreses i organismes com el Congrés dels Diputats, Parlament i les seus estatals dels principals partits polítics han triat Madrid com a nucli central de les seues activitats en detriment d'altres importants ciutats com Sevilla, Bilbao o Barcelona.

FITUR '09

2009-02-02T12:09:00.001-08:00

La fira professional del turisme més gran d'Europa i la segona del món es celebra a Madrid l'última setmana de gener. IFEMA es converteix en la major trobada de professionals i representants d'administracions turístiques d'Europa superant amb creus el saló de Berlín.
La fira consistia en quatre pabellons per a les principals empreses del sector i 8 per a les destinacions. Empreses de la talla de Sol Melià, Adif, Iberia i Iberojet omplien el espai destinat a professionals. Pel que fa els pabellons de destiancions hi ha un destinat a adminsitracions espanyoles i la resta està dividit en espais geogràfics: Americas, Europa, Asia- Pacífic, Orient mitjà i Àfrica.

Durant dos dies aquesta fira està oberta única i exclusivament a professionals que aprofiten l'esdeveniment per a realitzar contactes, vendre el seu producte als T.O. Els polítics es fan la foto amb els empressaris, venent les seues destinacions i fent promoió més o menys important depenent del pressupost.
El cap de setmana IFEMA- Recinte Firal de Madrid on es celebra FITUR-s'omple de visitants que comparteixen el saló amb els professionals: marketing directe.
Els visitants no professionals paguen entrada, els professionals no però han de registrar-se abans d'entrar i presentar acreditació a més de mostrar un document identificatiu.
Especialment interessants van resultar els stands de Korea, Colòmbia i Egipte; països que han fet un gran esforç per vendre el seu producte al client espanyol. D'entre les destinacions locals espanyoles es veu un gran esforç per la Junta de Comunidades de Castella-Lleó, Galícia i en àmbit municipal destacaríem municipis com Benissa o Guadalajara.

Imperial Tàrraco

2008-12-12T09:19:00.001-08:00

L'any 218. a.n.e, els romans van crear el seu primer assentament estable a la Península Ibèrica, que rep el seu nom del flumen Iberus o riu Ebre.
A la vora o sobre un assentament íber anomenat Kasse o Kesse, els romans van crear un campament militar, amb la típica planta rectangular, per tallar els atacs cartaginesos en la segona Guerra Púnica.
Tàrraco es va convertir en un assentament permanent i els romans van fer les construccions típiques de la seua arquitectura. A la part alta de la ciutat van construïr el temple, situat baix l'actual catedral gòtica.
Més a baix hi havia el fórum de la colònia o fòrum provincial; curiosament a la seua vora hi havia el circ -el que actualment seria un hipódrom -quan normalment aquest era construït a les afores i, extramurs trobàvem la zona d'habitages, de la qual pràcticament res queda conservat.
Fóra de la ciutat hi ha el Camp de Mart, on s'entrenaven els gladiadors per les seues lluites, l'amfiteatre i el Fòrum local a més d'importants centres com la necropoli o el Pont del diable.
El aqüeducte o Pont del diable rep aquest nom perquè conta la llegenda que -tenint en compte el seu difícil accés- només podia ser obra del mateix satanàs.

Llegendes a part, Tarragona conserva el millor circ romà del món, això sí, amb uns retocs a l'època medieval; un amfiteatre on es conserva gran part d'una basílica paleocristiana (s'observa la planta a la foto)i moltes restes romanes.
No obstant cal recordar que Tàrraco no només va ser la capital de la Hispania Citerior, sinò que des d'aquest punt els romans van dirigir tota la campanya per conquerir Hispania.

València gótica

2008-12-03T14:28:00.000-08:00

València va ser conquerida als musulmans per Jaume I d'Aragó l'any 1238 i repoblada per catalans i aragonesos (per molt que a més d'un li pese).
Per la seua situació estratègica València, antiga Valentia romana, va passar a ser capital del Regne de València. Un regne independent que compartia monarca amb Aragó, qui a la vegada era compte de Barcelona i de diversos comptats catalans (Catalunya mai va ser un regne).
La nova capital necessitava de nous edificis civils i religiosos d'acord en l'època que acabava d'encetar la ciutat. Així doncs es van construïr importants edificis com la Llotja dels Mercaders (Actualment Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) o el Palau de Benicarló, es van crear així mateix edificis com la Catedral i altres capelles de caràcter religiós i es van reformar les muralles de la ciutat amb portes d'estil gòtic tardà (segles XV i XVI).

No obstant la majestuositat d'una catedral gòtica -amb retocs barrocs- i d'altres edificis religiosos singulars; el principal atractiu del cas antic de València és el seu gòtic civil, possiblement el més important de l'estat espanyol, i un dels de major rellevància a nivell europeu (i, per tant mundial) després del gótic civil d'algunes ciutats belgues.
València va passar a ser, durant els primers segles després de la seua conquesta per part de Jaume I el conqueridor un important mercat del Mediterrani.

Barcelona per a no turistes(1): Sant Andreu de Palomar

2008-11-21T13:17:00.000-08:00

Com ja diu l'enunciat, aquest no és un barri massa freqüentat per turistes. Situat a la zona nord de la ciutat el barri de Sant Andreu de Palomar és un barri tradicionalment obrer que fins a finals del segle XIX era un municipi independent.Un municipi que l'any 1897 va ser incorporat a Barcvelona en contra de la seua voluntat però que avui està orgullós de ser una barri obrer de capital importància per a la ciutat.
El centre comercial La Maquinista i l'estació de trens Sant Andreu-Comptal són els dos espais que vertebren l'economia del barri. Allí trobem una esglèsia, la de Sant Andreu (detall a la foto) com a principal atractiu monumental i el modernista bar Versalles com a establiment típic per prendre un cafè.
Potser el major encant d'aquest barri que no té grans conjunts monumentals és la seua gent. El barri compta actualment amb aproximadament 50.000 habitants, aundreuencs, que tot i les reivindicacions històriques (alguns volen que Sant Andreu torne a ser municipi), fan d'aquest un dels barris més tranquils de la ciutat.
El mercat, petit, de barri, en una plaça petita que alberga poca cosa més que aquest edifici és freqüentat per la gent del barri que hi segueix fent les compres a les botiguetes locals més que a les grans superfícies.
En definitiva, ens trobem en un petit poble dins de la gran ciutat que és Barcelona; un lloc tranquil a prop del centre de Barcelona.

Belchite

2008-11-05T06:14:00.000-08:00

Belchite seria un poble més de Zaragoza si no fos pel que va passar allí entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de l'any 1937.

El poble, capital de la comarca anomenada Campo de Belchite, va ser un nucli especialment castigat per la Guerra i un bombardeig va arrasar el poble sense deixar una sola casa en peu.

Els seus habitants van decidir abandonar el que des d'aquell moment s'anomena el Pueblo Viejo i construir un nou Belchitea escasos metres de l'anterior nucli. El nucli poblacional vell o Pueblo Viejo es conserva tal i com va quedar després de la batalla amb les restauracions necessàries perque no hi hagi més enderrocs i es mantinga com va quedar després de la batalla. De gran interès són les restes de parets múdejars de l'esglèsia i altres edificis del Pueblo Viejo mig derruides pels bombardeigs.

El Pueblo Nuevo , on es concentra la població (aproximadament 1500 habitants) de Belchite, té òbviament poc interès patrimonial en tractar-se d'un poble de nova construcció.

De gran interès per als ecologistes i naturòlegs és la reserva ornitològica de El Planerón, situada a escasos metres del nucli poblacional.

Dins de la mateixa comarca i a escasos quilòmetres trobem el poble de Fuendetodos, on va nèixer Francisco de Goya y Lucientes i on es conserva com a principal espai d'interès turístic la seua casa natal.

La comarca està a uns 50 km al sud de Zaragoza, allunyant-se del Ebre i apropant-se a la Província de Teruel (Híjar està molt a prop), la qual cosa fa que el clima siga molt sec i claurós al estiu, i fred a l'hivern.

Lourdes

2008-11-04T06:55:00.000-08:00

Situada al peu nord dels Pirineus, Lourdes era fins a mitjans del xegle XIX una petita aldea de pastors analfabets desconeguda per la majoria de francesos.

La llegenda conta que l'any 1858, quan Europa es barallava per si era catòlica o laica, es va apareixer la verge Maria a una noia del poble. L'església va acabar per confirmar l'aparició i va declarar aquestes terres com a sagrades, la qual cosa va propiciar peregrinacions de grups catòlics que encara persisteixen avui en dia.

El santuari de Lourdes, així com el poble són avui en dia un centre comercial on es poden comprar tot tipus de souvenirs amb la figura de la verge.

Pel que fa el patrimoni, el santuari és d'estil neogótic però construit al segle XIX. Destaca també el castell, situat a escasos metres del santuari i del poble; data del segle XIV amb una restauració del s.XVI i era la residència dels Comptes de Bigorre, senyors de aquestes terres.

Tradicionalment occitana la ciutat està situada al departament de Midi-pirenées prop de nuclis més importants com Pau, Tarbes o Bagnères de Bigorre i està banyada pel riu Gave.

Benicàssim

2008-10-24T05:45:00.001-07:00

Conegut especialment per el FIB (Festival Internacional de Benicàssim) i per les seues platges, Benicàssim és unj dels nuclis pioners del tursime de sol i platja al País Valencià.

Situat a la proximitat de nuclis com Castelló, Vila-real dels Infants o l'Alcora, la importància de la ceràmica és menor en aquesta població dedicada quasi esclusivament als serveis.

Al seu terme trobem un monestir de monjos carmelites, a la zona del Dessert de les Palmes, que produeixen el famòs licor Carmelitano. El monestir és un dels millor conservats del País Valencià i de gran valor històrico-artístic.

També trobem a la mateixa zona del Dessert de Les Palmes les restes del castell de Montornés, un castell d'origen musulmà construït al segle X sobre restes romanes.

Al mateix centre de la ciutat, proper a la costa s'alça la Torre de Sant Vicent, una torre d'estil renaixentista elevada sobre un promontori de la costa per tal de vigilar i evitar atacs de pirateria, bastant freqüents en aquells temps.

Tot i això, i encara que el Dessert de les Palmes és a dia d'avui un lloc d'escapada per a molts castellonencs, el principal valor de Benicàssim segueixen sent les seues platges i , especialment el Festival Internacional de Rock de Benicàssim, conegut com el FIB. Encara que molts veïns han protestat els darrers anys per tal de desplaçar o, fins i tot anul·lar aquest festival per les nombroses molèsties ocasionades als veïns durant la setmana en què es realitza el mateix (sorolls, i brutícia) s'ha de reconèixer els beneficis a nivell econòmic i publicitari que aquest ha proporcionat a la ciutat .

Charleroi

2008-10-23T05:01:00.001-07:00

Charleroi, situada uns 60 Quilòmetres al sud de Brussel·les i al cor de Valònia, és la capital d'aquesta regió francófona de Bélgica.

Tot i que a nivell patrimonial i econòmic la seua importància és menor que la d'altres ciutats belgues com Bruges o Antwerpen (Anvers), Charleroi és una ciutat de rellevant importància per al país.

El segon aeroport més important de Bèlgica està situat a aquesta ciutat, a més el transport fluvial és d'una gran importància aquí. Charleroi a més s'ha convertit en un nucli de contacte entre la zona neerlandesa (Flandes, Brussel·les i Holanda ) amb França . La qual cosa garanteix bones comunicacions amb París i Londres (TGV), Brusel·les i Amsterdam amb transport ferroviari i terrestre, excelents comunicacions aèries amb Europa i el Magrib i una important xarxa de transport fluvial.

Ciutat comercial, es tracta d'un lloc de pas. Valònia té menys història que Flandes i les vinculacions amb Espanya són menors, però l'amabilitat de la seua gent i la seua situació geogràfica en un lloc estratègic fa d'aquest un lloc especial.

Aquí també la cervesa i el xocolate conviuen amb els musclos i les patates fregides, però conserva totalment la seua identitat francofona i belga; pocs kebaps i restaurants asiàtics. L'Sporting Charleroi és un dels elements que genera turisme. No ens deu sorprendre que un equip de futbol que acostuma a jugar campionats europeus de primer nivell sigui un emblema de la ciutat, no és el primer cas, però l'spiro amb el museu del futbol i les seus botigues (a l'estil FCB) és un dels llocs més visitats de la ciutat.

Cases del s. XIX i primers anys del XX (com les de la foto) constitueixen l'urbanisme del centre de la ciutat .

Bruxelles, Brussel

2008-10-18T02:19:00.001-07:00

Capital d'Europa i de Bélgica si és que alguna de les dos existeix, Brusel·les és una ciutat plural i cosmopolita per definició. Francès i flamand conviuen als carrers (amb majoria absoluta del francès) amb altres llengües vingudes de fora com l'epanyol, l'italià i l'àrab.

Pels carrers es barregen els aromes de la xocolata, les patates fregides i els gofres amb el dels kebaps, el curry i el menjar asiàtic- aquí sobretot el vietnamita.

El lloc més visitat pels turistes és òbviament la Grande Place o Grosse Markt on trobem dos dels edificis més característics de la ciutat: l'ajuntament o Hôtel de Ville (a la foto) i la Maison du Roi que actualment alberga el museu municipal (entrada 3€) on podem veure l'història de la ciutat a través d'escultures gótiques, imatges i els trages del Maneken pis.

Pel que fa el Maneken-Pis, la imatge del nen fent pipi és la més venuda de la ciutat. Diverses llegendes tracten sobre aquesta figura però realment no sabem qui era el xiquet. Tot i això el més versemblant és que el fill d'un burgmestre es va perdre i el seu pare va prometre a les autoritats religioses que oferiria a la ciutat una escultura tal i com trobés al nen. La resta la podeu imaginar.

El segon personatge més famós d'aquesta ciutat està a la foto inferior: Tintin i Milú són omnipresents a la ciutat.

L'atomium, l'estadi Roi Baudouine (ambdós al barri Heizel)el palau de justícia (un majestuós edifici barroc), el Parlament Europeu, la borsa de Brusel·les i les diverses esglésies gótiques contant la catedal, són altres edificis a visitar.

Val la pena probar alguna de les cerveses: Mort subite i Gueuze són de les més valorades i originals (amb sabor a cirera i frambuesa), però també hi ha grans cerveses d'abadia. Per menjar, els plats més típics són els musclos fregits, patates fregides (contra la creença britànica són originals de Bélgica i no de França), la xocolata i els gofres.

Girona

2008-10-08T05:38:00.000-07:00

Abans dels posts dedicats a Bèlgica, vull parlar d'un dels meus llocs preferits a ca nostra, Girona.

Ciutat petita situada al nord de Catalunya la ciutat de Girona és una gran desconeguda.

Rodejada de rius, el Ter i l'Onyar, són els més importants la ciutat va ser un important nucli medieval.

La catedral presenta la nau més àmplia del gótic europeu, però també presenta restes romàniques com les de la fotografia al seu claustre.

Cal perdre's pel call jueu, creuar el Pont de les Peixateries Velles o el Pont d'Eiffel que rep el nom de l'arquitecte que el va dissenyar -el mateix de la famosa torre parisina-sobre l'Onyar i que uneix l'eixample de la ciutat amb les cases de l'onyar que fan d'entrada al barri vell. Podem visitar els banys àrabs i endinsar-nos en el museu del cinema.

Per anar fent boca us deixo una imatge clàssica de les cases de l'Onyar amb la catedral al fons.

La Pineda-Salou

2008-10-01T11:05:00.000-07:00

Dir que Salou és un lloc bonic seria dir una mentida; l'interès patrimonial i històrico-artístic d'aquest lloc és escàs per no dir nul. Potser l'únic lloc que es pot salvar és la torre que ara alberga el Museu de l'esmalt contemporani.

És cert que Salou i La Pineda ténen un ampli Passeig Marítim i unes platges decents -n'hi ha de millors a poca distància segons el meu parer- però el que destaca a aquest lloc és la festa i l'oci nocturn.

Tot i l'esforç de les administracions turístiques i de l'Associació d'Hostaleria de Cambrils-Salou- La Pineda per fer d'aquest espai una destinació de turisme familiar, Aquest segueix sent un lloc per al Turisme de Sol i Platja i per al Turisme de Borratxera.

Amb la fortuna o la desgràcia d'un parc d'atraccions com Port-Aventura (entrada 42€), potser s'ha suavitzat aquesta situació una mica a costa de la insostenibilitat en l'àmbit urbanístic.

El fet és que a excepció de quatre cases d'estil colonial al Passeig Marítim no i de l'edifici que alberga el ja anomenat museu no queda cap resta d'interès patrimonial a Salou; i és que cal tenir en compte que , tot i que aquest va ser el punt de partida de les tropes de Jaume I per la conquesta de les Mallorques, l'actual municipi era un espai que fins fa 18 anys escasament pertanyia a Vila-seca de Solcina que és on s'acumula el patrimoni històrico-artístic.

Santiago de Compostel·la

2008-09-13T05:27:00.000-07:00

La ciutat santa més important d'Europa després de Roma es troba a uns pocs quilòmetres de la frontera espanyola amb Portugal, i molt a prop de la ciutat de A Coruña.

En tractar-se d'una ciutat de clima atlàntic, situada a una vall l'humitat és una constant. Això fa que a més d'estar envoltada de boscos d'eucaliptus, pinars i altres paratges verds, la pedra utilitzada en les principals construccions hagi adquirit amb el temps un color verdós.

El centre neuràlgic de la ciutat és la Praza do Obradoiro -plaça dels picapedrers - que rep aquest nom en honor als treballadors que van copnstruïr la façana barroca a la catedral.

La catedral és d'estil romànic i data del segles IX i X, tot i que com ja hem dit la façana és posterior i d'estil barroc.

Segons la llegenda la catedral es va començar a construïr sobre la tomba del Apòstol Santiago, però el fet és que molt pobablement el cos que es va trobar era el de un bisbe anomenat Cugat (Cucufate en castellà)- hem de tenir en compte que el cos es va trobar al s.IX .

La necessitat de crear un mite religiós per combatir l'islam va potenciar el creixement de llegendes i mites catòlics a l'Europa catòlica. La situació de Santiago a una zona més o menys tranquila d'un àrea en litigi va facilitar l'aparició de llegendes i les peregrinacions van anar creixent amb elles.

Curiosament Santiago ha crescut poc urbanísticament i, tot i ser una ciutat amb un gran patrimoni històrico-artístic i religiós; la capital de Galícia té poc més de 40.000 habitants.

L'Universiat Compostelana, el Palacio de Rajoy -res a veure amb el polític-, el Hostal de los Reyes Católicos, la Rúa do vilar i el Pórtico das Platerias són altres llocs que el visitant no es pot perdre.

De la gastronomia destaquen plats potents com el caldo gallego, empanades de carn i peix, pebrots del Padron, vedella en multitut d'especialitats i regats amb vins de Ribeiro, Albariños i orujo banc.

Chester-Cheshire

2008-09-09T11:34:00.000-07:00

Articulada pel riu Dee, Chester va ser possiblement la ciutat romana més nórdica que coneixem, situada al nord-oest d'Anglaterra aquesta ciutat destaca per les seues cases blanques forrades amb vigues fosques.
Es tracta d'una ciutat mitjana amb interessants recursos i digna de ser visitada si un es troba a les ciutats més importants que l'envolten -entenga's Liverpool o Manchester-. La ciutat té els que són probablement les restes romanes més importants de Gran Bretanya, però és coneguda com a bastió de defensa de Gran Bretanya en diferents guerres.
La ciutat és un important nucli turístic -per al turisme intern del Regne Unit- i comercial. Destaquen les cases típiques del centre històric, el pont romà sobre el riu Dee i "the eastgate clock" el que és el segon rellotge més gran del món després del Big Ben de Londres.
El comptat va ser un important nucli de la mineria i la indústria pesada britànica. Cal recordar que estem sobre els Cambrians, a escasos kilòmetres de la frontera amb el País de Gales, del qual en parlaré més endavant.

La Costa Vermella

2008-09-09T05:18:00.000-07:00

A escasos quilòmetres de la frontera amb Catalunya, a la banda francesa dels Pirineus trobem la Cote Vermeille, amb la ciutat de Colliure com uns dels seus emblemes.

Un 3% de la població encara parla català; la qual cosa vol dir que la llengua s'ha perdut. No així l'identitat ja que és bastant habitual veure senyeres i altres símbols catalans a la zona.

Aquestes terres van ser catalano-aragoneses fins que es van perdre amb la batalla de Muret, però han mantingut per proximitat un contacte cultural amb Catalunya i Espanya. Cal dir que el lloc més visitat de Colliure després del seu far és la tomba d'Antonio Machado.

La localitat d'Argelers de la Marenda -Argelès sur Mer en francès- és un altre dels nuclis més interessants i freqüentats pels tursites; vil·la tradicionalment marinera, el seu port s'ha anat convertint en un port esportiu on podem trobar iots petits. Les platges que una vegada van servir de camp de refugiats espanyols són ara freqüentades per visitants de l'interior francès i els carrers medievals s'han convertit en un mercat obert.

A pocs quilòmetres d'allà està la Maternitat Suïssa d'Elna; un lloc on una jove adinerada de procedència suïssa , Elisabet Eidenbenz, va ajudar a nàixer als fills de les refugiades espanyoles al Roselló durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.

L'edifici no és de gran interès arquitectònic però s'ha convertit en un lloc de memòria històrica gràcies a algunes de les persones allí nascudes amb la col·laboració dels governs francès i espanyol amb la polèmica "Llei de memòria històrica".

Reus, capital del modernisme

2008-09-05T04:53:00.001-07:00

Els de Reus diuen que Antoni Gaudí era reusenc. El fet és que no hi ha dades que ho confirmen; el que sí és cert és que la seua familia provenia de Riudoms. Tot i així Antoni Gaudí va passar la seua infantessa entre Reus i Riudoms.
Un altre dels personatges més importants de la capital del Baix Camp va ser el defensor de la monarquia més important de la nostra història, el general Prim.
Durant el segle XIX la indústria tenia el nucli més important de la província a Reus.
Això implicava que els reusencs eren els més rics de la província i això es va notar en les construccions.
Doménech i Muntaner va ser un dels arquitectes més importants que va treballar a Reus i va dissenyar l'institut psiquiàtric Pere Mata, però hi ha una gran quantitat d'arquitectes modernistes que hi van treballar a la ciutat.
Ara per ara, el comerç i els serveis centren l'economia local després d'una crisi que va deixar malmés el sector de l'agricultura. Especialment important va ser en el seu moment l'avellana de Reus que encara ara gaudeix de la D.O.
Queden indústries importants com Borges, Virginias o Cafés Brasilia que activen l'indústria local.
El Reus deportiu d'hoquei dóna les alegries més importants als veïns de la ciutat; una ciutat enfrentada a la capital Tarragona però que gaudeix alhora de bones rel·lacions amb la ciutat veïna.
Diuen que els reusencs van a la platja de Tarragona i els tarragonins van a comprar a Reus.

Burgos

2008-08-30T10:16:00.000-07:00

A mig camí entre Madrid i el País Basc trobem la "españolísima" ciutat de Burgos.
La ciutat està plena de m0numents religiosos i patriòtics que recorden l'origen cristià de Castilla, sempre vinculant-lo amb llegendes històriques com la del Cid. No cal recordar que Rodrigo Díaz de Vivar va sortir de Burgos en direcció València per a "reconquerir" les terres per als reis de Castella.
Així a més de la magnífica catedral gótica, orgull de tots els burgalesos, un dels monuments més emblemàtics de la ciutat és una figura eqüestre de El Cid que data d'època franquista.
Nombrosos edificis religiosos d'època medieval com el Monasterio de las Huelgas poblen la ciutat donant-li un aspecte interessant per al visitant.
No obstant ser atravessada per el Camino de Santiago, la gent de Burgos és molt freda i tancada. La seua espanyolitat fa que tinguen fòbia a aquells que parlen altres llengües (és una impressió personal compartida amb altres visitants).
La gastronomia burgalesa és potent degut especialment al seu clima: morcilla, formatge de burgos, olla podrida o sopa castellana fan les delícies dels bons menjadors.
A escasos quilòmetres trobem el paratge d'Atapuerca on es va trobar les resten humanes més antigues d'Europa. Són visitables amb cita prèvia.

Banyoles

2008-08-29T05:11:00.001-07:00

De Girona cap a l'interior a prop dels nuclis de Besalú (en parlaré més tard) i d'Olot trobem un gran llac, el més gran de Catalunya. Es tracta de l'estany de Banyoles, que dona nom a la comarca.

L'estany està situat entre els nuclis de Banyoles i la zona de Porqueres que pertany al municipi de Mata.

Hi trobem esglèsies romàniques i medievals, però el que realment vertebra el municipi i la comarca és l'estany.

Els llocs més interessants per visitar a més del llac pròpiament dit, on es practiquen esports com el rem i la natació, i els paratges naturals que l'envolten, d'una gran bellesa paisagística es troben però al nucli de Banyoles.

Allí trobem el Museu Darder, actualment Centre d'interpretació de l'estany. El museu és una donació d'un taxidermista i naturalista del segle XIX i es va fer famós per que fins a fa pochi havia un home de raça negra dissecat, el famós Negre de Banyoles. Actualment se'n fa una breu referència, però el museu és un clàssic museu de ciències naturals amb interessants elements i molt modernitzat amb métodes audivisuals .

4€ costa l'entrada i és molt apte per a tota la familia.

El museu etnogràfic, situat al centre històric ens mostra la vida dels pagesos de la comarca.L'entrada va inclosa en la que permet l'entrada al Museu Darder.

El casc urbà és d'origen medieval i el centre històric està vertebrat pels "recs" o canals d'aigua que recorren l'entramat urbà.

Cal visitar també l'esglèsia de Santa Maria dels Turers, el monestir de Sant Esteve i la Pia Almoina o la llotja del Tint.

Al paratge de La Puda, prop del terme de Porqueres-Mata, hi va haver un balneari conegut per les seues aigües sulfuroses provinents de les plutges de l'Alta Garrotxa. Per als curiosos, encara queden algunes restes que ho recorden.

Banyoles és doncs un lloc tranquil apte per a tota la familia i per al turisme cultural i l'esportiu.

Menorca

2008-08-28T04:58:00.000-07:00

Menorca representa el punt més oriental de l'estat espanyol. Es tracta d'una illa d'uns 700km2 que geogràficament és una prolongació de les muntanyes Bétiques.

L'illa va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO, la qual cosa ha fet que les administracions prenguen mesures de conservació. Un dels factors de la seua bona conservació també va ser l'arribada tardana del turisme.

L'illa va ser colònia francesa i britànica. D'aquests països ha adoptat part de la cultura, especialment de la britànica. Cavalls i gin són alguns dels emblemes de l'illa com ho són també el formatge de Maó i la sobrassada.

A més de les seues platges i cales cal visitar les restes d'una misteriosa cultura protohistòrica originària de l'illa. Ens referim a la cultura talaiòtica: grans construccions megalítiques de les quals es desconeix l'origen: taules i talaiots recorren l'illa.

Els nuclis més importants són Maó, on es troba el principal port de l'illa i l'aeroport, Ciutadella (a l'altra punta) i Alaior justament al centre de l'illa. La gent és molt oberta al visitant però manté les seues tradicions i una manera de vida tradicional com en pocs llocs.

L'Alt Empordà

2008-08-26T07:13:00.001-07:00

Començo parlant de l'Empordà no per casualitat.

Allí es van donar els primers assentaments grecs de la Península Ibèrica amb nuclis com el de Roses i Empúries.

Avui en dia an nuclis com Empúriabrava (que pertany a Castelló d'Empúries) i Roses gran part de la població és francesa i alemanya; però tot i això la comarca no ha perdut la seua identitat.

Però l'Empordà és conegut més que per les seues meravellloses platges (Roses a la foto) i cales, o pel seu patrimoni grec per un personatge contemporani tan important per a l'història de l'art com ha sigut Salvador Dalí.

Són molt recomanables tres visites a la comarca de la qual tractem:

1)Teatre-Museu Gala Salvador Dalí

Situat a Figueres a escasos metres de l'esglèsia gòtica de Sant Pere, és un lloc de visita obligada per a tots els visitants de la comarca. Allí hi ha pintures i performances de l'artista i a més es pot veure la seua col·lecció privada amb pintures del seu mestre Pitxot, entre d'altres artistes.

Entrada: 10 €, 8 € amb carnet d'estudiant.

2)Ciutadella de Roses

No està tan ben conservada com les restes d'Empùries, però manté restes d'època renaixentista i medieval record dels Ausburg. és un dels nuclis més importants del patrimoni grec de la península i menys conegut que el d'Empùries a la mateixa comarca.

3)Cadaqués i Portlligat

Cadaqués és un dels pocs pobles mariners que ha conservat al 100% la seua identitat. Les cases blanques i d'una sola planta recorren tot el cas urbà recordant una estampa plenament mediterrània. Aquesta conservació ha sigut donada-al meu entendre- per dos factors igualment importants: la bona voluntat de les administracions i, sobretot, la figura de Salvador Dalí que ha fet innecesària la creació d'una gran infrastructura turística per a la supervivència del poble.

Imprescindible la visita a la casa de Salvador Dalí a la cala de Portlligat.

Accès mitjanament complicat en cotxe. Es pot fer una excursió en vaixell des de Roses.

Cal recordar que la costa empordanesa es freqüentada pel vent (especialment la tramontana o vent del nord) a causa de la seua situació entre els Pirineus i la mar Mediterrània. Aquest fet és aprofitat per els esportistes per a practicar esports com el windsurf o el kitesurf.

Una oferta lúdico-esportiva que complementa el turisme cultural i de sol i platja .

Perquè aquest blog

2008-07-27T05:08:00.000-07:00

Marc Forner porta anys treballant per diversos llocs i fent viatges en els seu temps lliure.
Com a Dilpomat en Tursime que sóc m'he dedicat a treballar a diversos llocs de Catalunya, he viatjat per Castella i el nord de la Península, he fet alguna escapada pel sud de França i Andorra i he viatjat a Anglaterra i Gales.
A més coneixo l'Aragó, Ses Illes i el País Valencià. I cada vegada hi ha més oportunitats de viatjar. Així que aniré explicant les meues experiències.